El món experimenta una època de canvis a nivell estructural, la majoria d'ells provocats per la pandèmia, encara que és cert que no només els hàbits quotidians s'han vist afectats per la malaltia. Un altre aspecte de la societat que s'ha hagut d'adaptar ha estat l'economia. La Covid ha portat el tancament a molts locals, sobretot dels sectors d'hostaleria i comerç. I hi ha una altra modificació important: la que s'ha produït en la nostra manera de manejar els diners, en especial, pel que fa a les monedes.
Europa es planteja en aquesta nova era un nou procés digital, cosa que no escapa a la mirada de molts experts en aquesta mena de transferències. Més encara quan fa poc, el propietari de SpaceX i Tesla, Elon Musk, ha decidit invertir al voltant de 1.500 milions de dòlars en Bitcoin.
Amb motiu de conèixer l'opinió pública de la ciutadania, la Comissió Europea ha llançat una consulta pública que permeti donar validesa a una proposta que ve de lluny: la d'eliminar les monedes d'un i dos cèntims d'euro. Una discussió que no és nova per a la major part de la ciutadania, ja que s'havia plantejat en altres ocasions.
Aquest procés, conegut com a arrodoniment, pretén apostar pel pagament electrònic, ja que, si per exemple una bossa de patates costa 3,33 euros i decideixo pagar-ho amb una targeta de crèdit, pagaré la quantia exacta, mentre que si ho faig en efectiu, hauré d'acostar-me a la xifra de 3,35 euros, ja que no hi ha monedes petites per arrodonir.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Valen per a alguna cosa les monedes petites?
La Unió Europea realitza en l'actualitat un estudi per valorar l'impacte de les monedes més petites. La conseqüència principal que tindria aquest procés és l'arrodoniment en els preus a l'hora d'adquirir productes pagats amb efectiu.
Aquest acostament capital s'establiria en tots els territoris de la Unió Europea, i una nova legislació concretaria els pagaments que haurien d'arrodonir-se a les quanties més properes, depenent del marge, cap amunt o cap avall. Per això, 9,21 euros passarien a ser 9,20 euros i, 9,99 passarien a ser 10 euros.
Aquest procés ja es troba en alguns països de l'organització, com és el cas de Bèlgica, sempre que els consumidors paguin en efectiu. Tot i la mesura, per ara el govern belga permet utilitzar la monedes d'un i dos cèntims per completar la quantitat restant.
En altres territoris com Itàlia, Finlàndia, Irlanda o els Països Baixos s'han inclòs aquestes regles, i segons les primeres investigacions, no s'han observat reaccions d'inflació en els preus, una de les principals amenaces que té en compte l'òrgan regulador a l'hora d'avaluar aquest mecanisme.
Els centaus ja van patir aquest procés
Aquest debat s'ha produït amb anterioritat en altres territoris, com és el cas dels centaus de dòlar als Estats Units. Hi ha molts experts que recalquen els motius pels quals s'haurien d'eliminar aquesta mena de monedes.
Entre elles, que costa més fer-los que el seu valor, o que l'ocupació de zinc i coure per a la seva fabricació no és una combinació idònia. Aquest argument està recolzat per la contaminació que pot provocar el zinc en el medi ambient.
En el cas del cèntim, el mineral utilitzat és l'acer cobert amb coure, de manera que la seva retirada també ajudaria al medi ambient. Tot i que algunes persones hi estaran en contra per les mesures especulatives, la veritat és que la majoria de nosaltres no fem servir aquestes monedes i acaben per acumular-se a casa.
La consulta es va tancar el passat 11 de gener i els seus resultats, així com la decisió definitiva, sortiran a la llum en l'últim trimestre d'aquest any 2021.