Octubre del 2017. El Senat ratifica l'aplicació del 155 amb el suport de PP, PSOE, C's, UPN, Foro Asturias i CC-AHI. Consegüentment, l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, anuncia el cessament de Puigdemont i dels consellers, la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions catalanes de cara el 21 de desembre. Dos anys després, el passat 3 de desembre, Rajoy publica les seves memòries, una crònica personal i testimonial de les tres legislatures —una en funcions— que va confrontar en l'avantguarda de l'executiu central, sobrevivint a la crisi econòmica i l'amenaça del rescat, i, entre altres centes adversitats, el conflicte català.
En el seu llibre, Rajoy reconeix que, encara que Puigdemont —com es creia al principi— hagués decidit finalment, després de sospesar la disjuntiva, convocar eleccions i defugir la declaració unilateral d'independència, s'hauria intervingut la Generalitat de totes maneres. No obstant això, un dels seus lectors més il·lustres discrepa rotundament amb aquesta afirmació; no només això, sinó que també la desmenteix categòricament. Es tracta de José Montilla, l'expresident del Govern que, a més, va ser testimoni de la votació del 155 —perquè era llavors senador en les Corts— i, juntament amb Francesc Antich, l'expresident de Balears, es va absentar.
Montilla, que va raonar la seva incompareixença a la ratificació de l'article constitucional enarborant un «compromís amb la institució que va presidir» i reconeixent que va actuar «pensant en els que tenien dubtes», qüestiona les facultats de memòria —i la titlla de «selectiva»— de Mariano Rajoy: «El 155 s'hauria pogut evitar, al marge del que pugui haver escrit Rajoy». L'expresident de la Generalitat, desmentint les línies de Rajoy, defensa a ultrança que «es podria haver evitat si tots haguessin estat capaços de temperar els seus actes». «No és casualitat» —puntualitza— que la votació al Senat tingués lloc un dia després de la DUI.
Montilla no va veure «voluntat de diàleg» al govern
Paral·lelament, l'acusa de culpable per «posar més llenya al foc». Una manca de «voluntat de diàleg», propiciada per una «actitud impròpia», va desencadenar la decisió suportada amb la connivència de les formacions constitucionalistes. Ara bé, era necessària? Montilla creu que no: «El 155 va ser el resultat del fracàs de la política. Tots tenim part de responsabilitat», etziba manifestant que la constitucionalitat d'alguns aspectes de la norma era «qüestionable».
Finalment, en referència al panorama actual català no ha volgut passar per alt una subtil autocrítica, maquillada amb una pregunta retòrica: «Estem millor avui que fa nou anys? L'autogovern és més fort? De veritat? Jo crec que no».