L'Hospital Álvaro Cunqueiro de Vigo està de dol per la mort prematura de Pamela Estévez Boullosa.
Aquesta metgessa del servei digestiu ha mort amb només 40 anys després d'una dura batalla contra el càncer, cosa que ha causat una gran consternació al seu entorn i als seus companys de feina.
Pamela Estévez, nascuda a Vigo el 1981, estava molt lligada a Avión i Cotobade, d'on era la seva família i on va ser enterrada ahir a la tarda, acompanyada de la seva gent fins a l'últim moment. A l'hospital on treballava hi regna un silenci molt dolorós, en record d'aquesta metgessa que es va convertir en tot un referent de la seva especialitat.
Tot i que encara era molt jove i tenia molta trajectòria al davant, la doctora Estévez ja havia destacat com a investigadora. La Societat Espanyola de Patologia Digestiva, en un congrés sobre tècniques endoscòpiques, li va fer un reconeixement per la tasca que havia fet. I és que havia col·laborat en nombroses revistes mèdiques i tenia un gran prestigi.
Molt unida a la seva terra
Pamela provenia d'una família d'emigrants d'Avión i Cotobade, a la província de Pontevedra. Els seus pares havien residit a Mèxic i van tornar a Galícia, on es van instal·lar a Vigo. No obstant això, ni Pamela ni els seus pares mai van perdre la connexió amb la seva terra d'origen.
Tot i que la metgessa va créixer a Vigo, anava amb freqüència als llogarets de Valongo i Taboazas, d'on eren originaris els seus pares. Allà, on anava els caps de setmana i durant els períodes de vacances, és recordada com una persona propera i amable. També diuen que era tranquil·la i alegre, qualitats que la van ajudar a fer front a la terrible malaltia que patia.
De jove, va estar molt enfocada als estudis, i és que tenia una gran vocació per la medicina. Va estudiar la carrera a Navarra i de tant en tant tornava a la seva Galícia natal, però sempre amb la mirada posada als llibres. Després, va fer l'especialitat a La Corunya, i finalment va tornar a Vigo per a treballar a l'Hospital Álvaro Cunqueiro.
Bolcada en la seva gent
Fa uns anys, Pamela va rebre un cop molt dur amb la mort del seu pare, que va perdre la vida de manera inesperada quan encara era massa jove. Lluny d'enfonsar-se, la doctora es va bolcar a cuidar la seva mare i fins i tot va anar a viure amb ella. La tragèdia les va unir més que mai, i a la seva germana també.
Veïns del llogaret recorden que era «una nena dolça, boníssima amb tothom, sempre disposada a ajudar, sempre pendent de la seva mare i de la seva germana». La mort de Pamela ha estat revés molt dur per a elles. Però ha deixat un llegat importantíssim com a metgessa i ha sigut un exemple en la lluita contra el càncer.
A la viguesa li van diagnosticar un càncer fa uns quants mesos, i el desenllaç s'ha produït molt ràpidament. Durant tot aquest temps, ha estat acompanyada de la seva gent, que ha viscut amb angoixa el desenvolupament de la malaltia. Sempre van tenir esperança, però al final no ha pogut ser.
Deixa un gran llegat
Com a professional de la medicina, Pamela sempre va demostrar una vocació innata i un gran compromís. Fa uns quants anys, la Conselleria de Sanitat de Galícia va destacar la seva feina com a membre de l'equip del doctor Alfonso García. I és que van ser pioners en l'ús d'unes càpsules endoscòpiques per a explorar l'intestí prim.
Van obtenir més de 60.000 imatges en vuit hores i gairebé sense ocasionar molèsties al pacient. La tasca de Pamela va ser àmpliament reconeguda. Tot i així, va seguir treballant com a investigadora. El seu nom apareix juntament amb el d'altres companys en molts estudis que han suposat una fita en la seva especialitat.
La doctora treballava i vivia a Vigo, però mai no va oblidar les seves arrels, i el buit que deixa és tan gran com el seu llegat. Va morir el 31 de gener, una data que a Vigo, a Avión i a Cotobade recordaran durant molt de temps.