Manuel, un home de 65 anys, va morir el gener del 2015 després d'estar més de dos anys en llista d'espera per a una intervenció.
La sanitat espanyola sempre ha sigut reconeguda en àmbit internacional. Molts la situen com una de les millors del món i molts pacients d'arreu venen aquí a tractar-se.
Tot i això, hi ha històries i relats de persones a centres hospitalaris que deixen molt impactats a tothom. Moltes es limiten a negligències o una atenció nefasta que posen en evidència la manca de professionalitat de molts metges.
Cal ser conscient que, des de fa anys, aquest sector està sent sotmès a constants retallades i reducció de fons i personal. Això genera que els temps d'espera siguin més i que les cites es donin per mesos endavant.
Aquesta situació recorda la importància que té aquest sector a la societat i la mala gestió que se'n fa des de les institucions polítiques. De fet, molts experts sanitaris han alçat la veu per exigir millores en les instal·lacions i un augment dels recursos.
Fa més de sis anys va tenir lloc una d'aquestes incidències que van posar fi a la vida d'una persona. Aquesta setmana s'ha conegut la decisió del jutge davant les demandes de la família i la repercussió que tindrà per al centre.
Manuel va morir després de dos anys en llista d'espera
L'home tenia 65 anys quan va morir l'any 2015 a l'hospital Bellvitge a Hospitalet de Llobregat, a Catalunya. Patia una isquèmia intestinal generalitzada que va ser el resultat d'una hèrnia que no va ser extirpada a temps.
Aquesta malaltia va sorgir arran d'un càncer intrahepàtic que va patir l'any 2009 i de què es va recuperar amb total normalitat. Tot i això, li va deixar unes seqüeles que van derivar a l'aparició d'una hèrnia a la part superior de l'abdomen.
Aquest paquet va començar a fer-se evident, ja que el seu desenvolupament es veia des de l'exterior. Al març de l'any 2011, va ser intervingut sense èxit i la malaltia va continuar desenvolupant una nova hèrnia a la mateixa zona.
Mesos més tard, va tornar a l'especialitat que l'atenia i van sol·licitar un TAC abdominal per observar la situació. Els resultats van dissipar tots els dubtes i la doctora en qüestió li va notificar que s'havia de sotmetre, a causa del risc que tenia, a una nova intervenció. Des del 9 de gener de 2013 Manuel estava en llista d'espera per ser intervingut.
La situació era molt delicada, ja que la mateixa hèrnia sobresortia de l'abdomen fent-se més que evident la urgència que tenia. Malgrat tot, estava en llista d'espera per ser intervingut sense prendre mesures per avançar-la.
Ell va acudir en diverses ocasions al centre per sol·licitar que l'operació es realitzés com més aviat millor, ja que la seva vida estava en perill. Però les seves peticions no van ser ni escoltades ni ateses.
A l'octubre de l'any 2014 va ingressar en estat molt crític amb vòmits forts i una febre molt elevada. A conseqüència directa del seu quadre clínic, va entrar en coma el mes de desembre de 2015 i va morir un mes més tard.
Tots aquests fets han sigut exposats en la demanda de la família al citat hospital. En un acord extrajudicial amb l'assegurança s'ha arribat a un acord pel qual el centre haurà de pagar una indemnització de 105.000 euros a la família.
Aquest recorda les tràgiques conseqüències que estan tenint les retallades a la sanitat espanyola. A més, la presència de la pandèmia del coronavirus ha accentuat la situació provocant el col·lapse d'aquest àmbit.