El bàsquet femení aragonès plora la prematura mort de Pilar Valero, als 52 anys, per una llarga malaltia. Va ser pionera d'aquest esport en categoria femenina a la comunitat d'Aragó. També va representar la Selecció en més de 100 ocasions. A més a més, va formar part de l'històric equip que va guanyar el primer Europeu.
El palmarès de Pilar Valero parla per ell mateix d'una de les esportistes més destacables del nostre país. Després d'un munt d'èxits en la seva carrera, els últims anys va haver de bregar amb una malaltia cruel. La seva desaparició deixa el món de l'esport commocionat i un buit impossible d'omplir.
Les mostres de condol no s'han fet esperar tant des del món de l'esport com des d'altres àmbits. La seva mort s'ha sentit especialment a Saragossa i Aragó, llocs on es va formar i desenvolupar la seva carrera. Avui la recorden com a «llegenda del bàsquet aragonès».
Un palmarès inigualable
Aquests són els triomfs més destacables d'una esportista irrepetible: sis títols de Lliga, cinc Copes de la Reina, una Copa d'Europa, la històrica medalla d'or a l'Europeu del 1993, la medalla al mèrit esportiu de la Comunitat d'Aragó i el premi Mujer y Deporte de l'Ajuntament de Saragossa.
Pilar Valero ens ha deixat als 52 anys després d'haver vestit la samarreta de la selecció més de cent ocasions. L'altra samarreta que l'acompanyarà per sempre serà la del Banc Saragossa. Amb aquell equip de llegenda va conquistar la gesta més gran del bàsquet femení aragonès: la Copa de la Reina del 1990.
Després de debutar amb només 18 anys, va abandonar Aragó per llaurar-se una carrera esportiva plena d'èxits. El seu nom quedarà per sempre lligat a la ciutat de Saragossa i a la Selecció Espanyola. Amb posterioritat a la seva retirada, va rebre diverses vegades el reconeixement que mereixia.
Se'n va per la porta gran
Va estar vinculada al bàsquet des de petita i, després de culminar una carrera somiada, va assumir el repte de coordinar la secció de bàsquet de l'Stadium Casablanca. Ho va fer fins al 2014, quan va ser rellevada per Daniel Herrero. Va deixar la seva empremta dins i fora de les pistes i va ser reconeguda com es mereixia.
El 2011 el Govern d'Aragó li va concedir la medalla al mèrit esportiu. L'any 2019 va rebre el premi Leyenda del Deporte Aragonés i aquest mateix any 2022 va obtenir de l'Ajuntament de Saragossa el premi Mujer y Deporte. Pilar Valero se'n va per la porta gran, reconeguda per la seva grandesa.
Després de conèixer-se la seva mort, nombroses entitats del bàsquet aragonès i espanyol han mostrat els seus condols. Cristina García, exjugadora de bàsquet i actual regidora d'Esports a Saragossa, ha estat una de les primeres. «No hauria volgut mai llegir aquesta trista notícia», lamenta García.
Més enllà de Saragossa i Aragó
«No puc sentir més tristesa per algú que encara tenia molta vida al davant i que se n'ha anat massa aviat», diu la regidora. També el Casademont Saragossa ha mostrat els seus condols per la mort de Valero. Stadium Casablanca parla «d'un dia de profunda tristesa» per acomiadar-se de la jugadora de bàsquet.
La figura de Pilar Valero transcendeix l'àmbit de Saragossa i Aragó. Va passar per grans equips com ara València, Getafe, Celta de Vigo, Canàries i Burgos, llocs on també ploren la seva trista pèrdua.
Tanmateix, la seva gran gesta esportiva va ser la que va aconseguir a la històrica final de Perusa del 1993. Espanya va guanyar França amb aquell mític combinat en què hi havia jugadores, per exemple: Blanca Ares, màxima anotadora; Laura Grandes, i Elizabeth Cebrián. Pilar Valero va ser una de les jugadores destacades d'aquell equip que dirigia Manolo Coloma. Amb Pilar Valero se'n va la millor jugadora de bàsquet aragonesa.