El moviment independentista català, a banda de ser un corrent polític que el que busca és la independència de Catalunya, és un símbol d'unió i d'il·lusió d'un poble.
Aquest era el desig de Miquel Pàmies Guitart, viure la República Catalana, però, malauradament, no ha pogut ser així.
Dia de dol per a l'independentisme català. Ha mort Miquel Pàmies, un home que tenia més de cent anys, el qual no es perdia cap manifestació sobre la independència de Catalunya.
Pàmies, natural de Barcelona, ha mort aquest matí a Vilassar de Dalt, localitat on residia.
Carme Forcadell commocionada
L'expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha anunciat la tràgica notícia en una piulada molt emotiva al seu compte de Twitter.
«Avui ens ha deixat el Sr Miquel Pàmies de Vilassar de Dalt. Tenia més de 100 anys i anava a totes les manifestacions. Una vida somiant amb la independència de Catalunya. També per tu ho aconseguirem. T'ho devem», ha declarat Forcadell.
Qui és Miquel Pàmies Guitart?
Gràcies a una entrevista a Pàmies realitzada pel mitjà 'VilaWeb', podem ser coneixedors de la trajectòria del difunt.
Pàmies va néixer el 14 de febrer de 1921. Segons el portal informatiu, L'home centenari, va iniciar el seu activisme amb l'independentisme català, en ple franquisme.
«Quan anava d'amagat a llançar flors al monument de Rafael Casanova». A més esmenta que d'ençà que era un vailet, a casa seva sempre se n'havia parlat sobre la independència, «només es parlava de la República», va afegir.
Es va fer popular a les concentracions independentistes
Reconegut a les manifestacions d'àmbit independentista, ja que no se'n perdia ni una. «Em sembla obligatori», va declarar al mitjà.
«Alguna cosa he de fer per ells. Per la República alguna cosa he de fer», afegia.
Miquel va assegurar que va anar a totes les protestes convocades menys a la de Madrid.
«No em penso morir sense veure la República Catalana»
Pàmies, assegurava que amb la independència de Catalunya viuríem millor i estaríem més tranquils. «La independència no vol dir que hagis de fer mal, al contrari. Ens ajudem els uns als altres», esmentava.
En últim lloc, Miquel va declarar que no es pensava morir sense veure la República Catalana. Malauradament, el seu desig no s'ha pogut complir.