Aquest dimarts serà sens dubte un dia de molt nefast per a qualsevol que sigui amant de la música. I és que s'ha anunciat la mort de, possiblement, una d'aquestes icones globals que han omplert la banda sonora de moltes persones de tot el món. Segons publicaven els mitjans locals a Itàlia, i confirmava la seva pròpia família, ha mort el músic i cantant italià Franco Battiato als 76 anys.
Battiato hauria perdut la vida aquest mateix matí a la seva residència habitual, un antic castell de la família Montcada que tenen a la localitat de Milo, a l'illa italiana de Sicília. El cantant portava malalt des de fa algun temps, concretament estava lluitant contra l'Alzheimer, i en els últims anys s'havia apartat dels escenaris i eren molt poques les seves aparicions en públic.
Precisament, la seva última actuació havia estat el 17 de setembre de 2017, al Teatre Romà de Catània i el 2019, concretament a l'agost, havia llançat el seu últim treball 'Volveremos de nuevo', frase que no va poder complir en anunciar la seva retirada oficial uns mesos després. La televisió pública Rai ha confirmat que el seu enterrament es farà de forma privada, sense concretar quan i on tindrà lloc.
?È morto Franco #Battiato. Si è spento stamattina nella sua residenza. Lo ha reso noto la famiglia. I funerali avverranno in forma privata pic.twitter.com/nkSmtZ6NAY
— Rai Radio1 (@Radio1Rai) May 18, 2021
Gairebé cinquanta anys de carrera d'un músic únic i particular
El cantant italià va néixer a la ciutat de Riposto, a la província italiana de Catània, el 23 de maig de 1945. Encara que nascut a l'illa de Sicília, de molt jove es va traslladar a Milan per intentar començar una carrera en la música, que també combinaria amb algunes incursions en el cinema i amb la seva passió per la pintura.
Va ser a mitjans dels 60 quan va arribar a la ciutat del nord d'Itàlia i va iniciar la seva trajectòria musical, que va començar amb un gran èxit a Itàlia i que amb els anys seria internacional. Al país transalpí, va començar sent músic i compositor per a artistes com Giorgio Gaber i Ombretta Colli, però ràpidament es va guanyar un lloc en la companyia 'Bla-Bla' de Pino Massara amb la qual va treure els seus primers discos com a solista, com 'Fetus' i 'Pollution'. Després va anar sumant èxits al seu país amb treballs com 'Sulle corde di Aries' (1973), 'Clic' (1974) i 'Mademoiselle li Gladiateur' (1975).
Van anar passant els anys i sempre va estar a l'avantguarda de la música d'ara. Mai va tenir por en anar d'un estil a un altre, passant del rock a la música lleugera, fent alguna incursió en la música ètnica i arribant als 80 com un gran autor de cançons d'electrònica, sent una de les cares més reconeixibles de l'italo-disc, i en l'època on té les seves cançons més recordades.
I és que Franco Battiato té moltes cançons per al record, però segurament són dues les que es van fer més conegudes i el van portar a la fama internacional. D'una banda, parlem de 'Centro di Graveta Permanente', possiblement el seu primer gran èxit fora d'Itàlia.
L'altra, la que possiblement és la seva cançó més coneguda, tant per la seva versió original com les moltes altres que es van fer en anys posteriors. 'Voglio verti danzare' es va convertir en tot un himne d'una època, que a Espanya va tenir la seva especial repercussió amb la seva pròpia versió en el nostre idioma, 'Yo quiero verte danzar', amb un ritme encara més animat que l'original.
La notícia de la seva mort ha esglaiat Itàlia, on ja són molts els personatges coneguts que li han dedicat el seu particular homenatge. Entre ells el mateix ministre de Cultura italià, Dario Franceschini, que el recordava així: «Un Mestre ens ha deixat. Un dels més grans de la cançó d'autor italiana. Únic, inimitable sempre a la recerca de noves expressions artístiques. Deixa un llegat etern».
[predef]catalunya-diari-625[/predef]