Quantes vegades hem escoltat l'expressió 'Em moro de son'? Amb el ritme de vida actual, en què ser una persona activa s'associa amb l'èxit, de vegades oblidem la importància del procés de dormir per a l'organisme i pel benestar psicològic.
L'ésser humà i molts altres mamífers invertim gran part del dia a dormir; en concret, passem un terç de la nostra vida dormint. Així, el patró de son és un dels processos més importants per a un correcte funcionament del cos física i psicològicament.
En aquest article analitzarem l'evidència científica disponible amb l'objectiu de contestar una pregunta: és possible morir de son? Per a això explicarem els efectes de la privació del son i de les bases biològiques d'aquest procés.
Per què necessitem dormir?
Els processos que expliquen per què necessitem dormir formen part del cicle son-vigília, el ritme circadiari més important, que té una durada de 24 hores i permet a l'organisme recuperar o restaurar processos bioquímics i psicològics que s'han deteriorat durant la vigília.
Mentre tenen lloc aquests processos regeneratius el cos descansa per a així poder estar actiu física i mentalment durant la vigília. De forma simplificada, podríem dir que necessitem dormir per a poder estar desperts.
Tot i la creença popular que el son és un procés passiu i relacionat amb la 'desactivació' de la ment, en realitat el cervell està molt actiu mentre dormim. En concret, el son consta de dos estats diferents d'activitat neuronal: aquests són el son REM i el son no REM.
El son REM o MOR
El son REM o MOR (de moviments oculars ràpids) ocupa el 20% del temps que dediquem a dormir i se sol produir cada 90 minuts. En aquesta etapa l'activitat elèctrica del sistema nerviós central té una intensitat similar a la de l'estat de vigília, i es produeix un augment de la freqüència cardíaca i de la respiratòria.
Els estudis indiquen que el son REM està implicat en processos de memòria i d'aprenentatge. En conseqüència, la privació de la fase REM dificulta la integració de nova informació apresa durant la vigília i fins i tot impedeix l'adequada gestió emocional de situacions importants.
El son no REM
El son no REM està compost per quatre fases que ens traslladen d'un estat més superficial de son a un més profund. Aquests períodes permeten regular l'estat d'ànim, entre altres coses.
A l'estadi 1 es produeix la transició de vigília a somni i la musculatura corporal es relaxa completament. La fase 2, que ocupa el 40% de les hores en què estem dormint, és la que dura més; en aquest estat la persona es pot despertar amb estímuls externs d'intensitat moderada. D'aquí es passa a les fases 3 i 4, en les quals el somni és més profund; és durant aquestes subfases quan solen succeir els terrors nocturns.
Efectes de la privació del son
L'insomni i la privació del son provoquen greus alteracions en l'organisme. En concret, influeixen de manera negativa en l'atenció i en la percepció i el nombre d'errors de memòria i la irritabilitat augmenten. Al seu torn, això afavoreix l'aparició de l'ansietat i de l'estrès.
El funcionament de les funcions cerebrals superiors es veu alterat; això interfereix amb el rendiment cognitiu, de manera que quan la privació de son és severa, dur a terme tasques quotidianes de manera reeixida es converteix en tota una gesta.
Pel que fa al cervell, la privació del son afecta de manera directa a l'escorça prefrontal, encarregada del raonament pràctic i de la lògica, a més de la memòria de treball, això és, al maneig actiu d'informació memorística durant un període breu. També s'ha identificat una menor activació del lòbul temporal, involucrat en el processament del llenguatge.
D'aquesta manera, fins i tot comprendre el que diuen els altres i elaborar respostes adequades pot arribar a resultar difícil. També empitjora l'activitat del tàlem, una estructura subcortical implicada en l'atenció i en l'alerta.
Existeixen estudis que relacionen la privació del somni amb la psicosi, l'espectre de trastorns mentals en què s'emmarca l'esquizofrènia. En aquest sentit s'al·lega que la falta de son dificulta la gestió d'esdeveniments emocionals des de la perspectiva adequada, de manera que es donen respostes inapropiades davant d'estímuls normals.
Quantes hores suporta l'organisme sense dormir?
De moment, Randy Gardner és l'ésser humà que més hores ha romàs sense dormir de manera científicament provada, voluntària i sense utilitzar cap mena d'estimulants. En concret, es va mantenir 264 hores despert, la qual cosa equival a 11 dies.
Malgrat que a la literatura apareixen casos de persones que han romàs més hores sense dormir, no s'ha pogut comprovar sota quines circumstàncies ni s'ha pogut descartar l'ús de químics per a romandre despert.
Durant el període en què Gardner va estar sense dormir els investigadors van controlar diverses variables. Les alteracions es van iniciar amb canvis a l'humor i amb un estat d'ànim irritable. Amb el pas dels dies van aparèixer deliris i al·lucinacions visuals, i la capacitat de concentració del subjecte experimental va passar a ser nul·la.
Existeixen registres que mostren que durant la Segona Guerra Mundial els nazis van utilitzar la privació de somni com a mètode de tortura. La ciència suggereix, a partir dels resultats d'experiments amb rates, que la mort es produeix entre 3 i 4 setmanes després de l'inici de la privació del son.
L'Insomni Familiar Fatal: la mort per son hereditària
L'Insomni Familiar Fatal (IFF) és una malaltia hereditària que es dona de forma extremadament aïllada en algunes famílies. Està inclosa dins del grup de les encefalopaties causades per prions. Apareix a conseqüència d'una mutació del cromosoma 20 que es transmet per herència autosòmica dominant. Aquesta mutació provoca la producció anòmala de prions, una proteïna que si s'acumula en excés provoca degeneració cerebral.
Els símptomes s'inicien durant l'edat adulta amb la presència d'insomni permanent a causa de l'afectació del tàlem, juntament amb dificultats per a parlar i per a moure's, a més de símptomes psiquiàtrics com ansietat, al·lucinacions i depressió.
L'evolució és fatal, i porta progressivament a la mort en un breu període de temps -en general, de 6 a 48 mesos després de l'inici dels símptomes. La persona que ho pateix es troba en un estat d'alerta permanent causat per la destrucció de les cèl·lules del sistema reticular descendent, que inhibeix els processos de vigília.
Actualment existeixen unes 40 famílies reconegudes en les quals s'han donat casos d'Insomni Familiar Fatal. 13 d'elles són d'origen espanyol; en concret, procedeixen de Navarra i del País Basc.
La importància d'una bona higiene abans d'anar a dormir
Després d'aquest breu recorregut sobre les implicacions que té el somni sobre l'organisme i les repercussions negatives que exerceix la privació del son, podem concloure que el somni és un dels processos més necessaris per al bon funcionament de l'organisme.
És per això necessari atorgar-li la importància que té i seguir uns bons hàbits en el procés d'anar a dormir; anomenem a aquestes rutines 'higiene del son'. Aquests són alguns dels exemples més rellevants:
Mantenir un horari fix per a ficar-se al llit i per a aixecar-se.
Evitar migdiades superiors a 30 minuts.
No romandre al llit més temps del que necessitem per a dormir.
Evitar menjars copiosos abans d'anar a dormir, és recomanable esperar que passin dues hores d'haver sopat.
Evitar realitzar activitats al llit com ara llegir, veure la televisió o escoltar música.
Mantenir una temperatura agradable a l'habitació i utilitzar roba còmoda com a pijama.
(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'EspañaDiario.tips'