«Sóc Mosso d'Esquadra i tinc prohibit expressar-me en castellà». Així comença la carta del lector que un mosso de Barcelona, Marcos García, ha publicat aquesta setmana a 'elPeriódico'. En ella denuncia la situació en què es troba la llengua castellana en el cos, que segons ell s'emmarca en un model «radical i polititzat». Explica que expressar-se en castellà podria suposar-li la suspensió de la feina i del sou.
«Només puc parlar castellà si un ciutadà m'ho demana o en converses privades amb algun company, Déu em deslliuri de fer-ho amb un superior jeràrquic o algú que no sigui de confiança. Estem obligats a fer tota comunicació escrita i verbal en català», apunta en la seva carta l'agent. Segons García, «sembla que, si t'expresses en castellà, estàs incapacitat per ser mosso».
L'agent també sosté que per ascendir dins el cos, «meriten» el català i l'aranès, però que en cap cas el castellà: «Crec recordar també que la meitat dels catalans utilitzem l'espanyol com a llengua vehicular i l'altra meitat també l'entén, ja que s'estudia la barbaritat de dues hores a la setmana a les escoles. Per ascendir i guanyar una destinació fixa meriten el català, l'aranès i diversos idiomes estrangers. Endevinen quin idioma no merita? Han encertat».
En el seu relat, Marcos García posa l'exemple d'un curs en què va assistir, quan «en un moment d'estrès» va utilitzar la llengua castellana. «L'inspector que impartia la formació ràpidament em va cridar l'atenció davant la resta d'alumnes», assegura. «Un altre dia un instructor em va comentar molt indignat que durant una pràctica un alumne li havia preguntat si en cas de posar-se molt nerviós podia expressar-se en castellà, a què ell li va contestar un no rotund. Va suspendre la pràctica», continua.
Un model «radical i polititzat»
Finalment, en la carta compara la Guàrdia Urbana de Barcelona amb els Mossos d'Esquadra, els quals a parer seu, presenten dos models completament diferents. Assegura que «en la Guàrdia Urbana de Barcelona existeix llibertat per utilitzar ambdós idiomes». «Dos models diferents, un plural i reflex de la societat, on prima la llibertat personal per a triar entre els dos idiomes oficials, i un altre radical i polititzat, allunyat de la realitat social, on es prohibeix parlar en espanyol», conclou.