Silenci administratiu. Els centenars de Mossos d'Esquadra (entre 300 i 500) que volen traslladar-se de cos recorren a la via judicial per activar la denominada passarel·la cap a la Policia Nacional i perquè es permeti la «mobilitat interadministrativa» cap a altres policies locals. Tot i els diversos requeriments dels funcionaris, així com del Defensor del Poble, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, no s'ha pronunciat sobre aquesta reivindicació, formulada tant en l'àmbit sindical com per l'associació Policies Autonòmics per la Passarel·la (PAP).
El passat 20 de febrer, representants dels Mossos d'Esquadra de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) van reunir-se amb diferents grups polítics al Congrés dels Diputats per tal de traslladar-los una proposta de regulació que permetés la mobilitat dels membres d'aquest cos altres policies locals o a la Policia Nacional. Segons la central, centenars de Mossos els van demanar assessorament per traslladar-se de cos, ja que les lleis autonòmiques impedeixen aquesta mobilitat per incompatibilitat normativa.
Denuncien la politització del cos
Des de l'Associació de Policies Autonòmics per la Passarel·la, denuncien que el cos dels Mossos d'Esquadra està polititzat, sobretot arran de l'1-O i els mesos posteriors, on el rebombori causat pel procés s'ha accentuat. Segons anuncien en un comunicat al seu compte de Twitter, «la Generalitat de Catalunya, amb el seu president, ha entrat en una espiral de perseguir a tot aquell que no simpatitzi amb la causa independentista. La Generalitat ha instaurat el sistema de la por entre els seus funcionaris. Mentre és permissiva amb aquells que es manifesten a favor de la causa, persegueix i vol aniquilar tots els sospitosos de dissidència».
L'últim cas, el mosso sancionat per denunciar un mecànic
El cas més recent és el del mosso sancionat amb un mes de desocupació i salari per la Divisió d'Assumptes Interns (DAI) de la Conselleria Interior per denunciar judicialment que un mecànic de Reus es va negar a arreglar el cotxe de la seva dona perquè era Policia Nacional, perquè estava en contra de les FCS. Des de l'associació condemnen la sanció i demanen l'activació de la denominada passarel·la, per tal de «donar una bona sortida professional a tots aquells policies que l'únic que volen és viure i treballar en pau».
Un canvi per guanyar «estabilitat professional i familiar»
Per la seva banda, l'Agrupació Reformista de Policies (ARP) ha sol·licitat que, una vegada es constitueixi el nou Govern i com a mesura urgent, cal que s'aprovi el reglament que posi en pràctica l'ingrés a la Policia Nacional de tots aquells funcionaris que sol·licitin la seva entrada. Indiquen que «més de 200 policies autonòmics es van dirigir a l'ARP perquè el Ministeri d'Interior prengués nota de les seves dades de filiació professional, el seu desig de ser membres del CPN, encara que perdent econòmicament, però guanyant estabilitat professional i familiar».
L'associació Policies Autonòmics per la Passarel·la invoca els articles 14 (igualtat dels espanyols davant la llei) i 19 (dret a escollir lliurement la seva residència i a circular pel territori nacional, sense ser discriminat per motius polítics ni ideològics) de la Constitució, així com la situació d'altres cossos de funcionaris (professors, funcionaris de presons, sanitaris) que poden optar a llocs de treball de tot el territori nacional.
Segons la disposició addicional quarta de la Llei 9/2015 del Règim de Personal de la Policia Nacional, «Els funcionaris de carrera dels cossos de policia de les comunitats autònomes poden ingressar a la Policia Nacional, en l’escala i categoria equivalent a la que tinguin en el seu cos de procedència, en els termes i segons les condicions que reglamentàriament, i amb participació de les organitzacions sindicals representatives, es determinin, sempre que compleixin els requisits generals i que disposin de la titulació requerida per a l’accés a cada escala».