La inestabilitat que s’està vivint al Departament d’Interior ha portat als Mossos d’Esquadra a reivindicar la seva independència i a ajustar-se només a criteris operatius, segons avança ‘El País’. D’aquesta manera, els comandaments policials volen evitar que es repeteixi la divisió que va patir ara fa dos anys la policia catalana durant els fets de l’1 d’octubre del 2017.
En aquella ocasió, es va produir una fracció entre aquells que eren fidels als alts càrrecs de la Generalitat i els que volien complir amb les ordres dictades pels jutges. Tot això va comportar la investigació d’alguns Mossos per haver actuat amb passivitat als col·legis electorals i amb el major Josep Lluís Trapero a judici acusat de rebel·lió.
Els Mossos actuen com a «policia judicial»
El nou cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, reivindica l’autonomia dels agents sobre l’ordre públic i explicava durant una reunió operativa que els agents actuen com a «policia judicial» motiu pel qual han de complir amb les ordres dels fiscals i jutges.
Durant aquests últims anys però l’actuació de la policia catalana ha estat i continuarà estant, aquesta tardor amb la sentència del procés català, sota el punt de mira del president d’alts càrrecs polítics de la Generalitat. Com és el cas del seu president, Quim Torra, qui va criticar públicament l’actuació policial contra membres del CDR l’1 d’octubre del 2018 al Parlament. També van ser criticats per les càrregues policials a Girona i Terrassa el passat 6 de desembre on Torra va manifestar que s’aplicarien el «canvis necessaris» i el conseller d’Interior, Miquel Buch, va assegurar que hi havia imatges que «no s’ajustaven als principis de policia democràtica».
D’altra banda, la Fiscalia va obrir una investigació per la suposada inacció dels Mossos quan els CDR van tallar l’AP-7 durant 15 hores en una altra jornada de protesta. Una pressió que, segons han indicat fonts policials a ‘El País’, han portat a Andreu Martínez a dimitir com a director de policia.