Per a qualsevol treballador, ser acomiadat és un cop dur que pot tenir un impacte emocional i financer significatiu a la seva vida. Més enllà de ser una simple separació laboral, representa un canvi abrupte que afecta tant personalment com professionalment.
Des d'una perspectiva emocional, l'acomiadament pot generar sentiments d'incertesa, ansietat i pèrdua d'autoestima. La sensació de no ser prou valorat al lloc de treball pot generar preocupacions sobre el futur.
La rutina diària i les relacions laborals també es veuen interrompudes, cosa que pot portar a una sensació d'aïllament i pèrdua d'identitat. Es tracta d'un xoc de realitat en què l'exempleat queda desemparat per la seva empresa.
En termes financers, l'acomiadament pot desencadenar inestabilitat econòmica. La pèrdua sobtada d'ingressos pot afectar la capacitat per pagar les factures, mantenir el nivell de vida i complir amb responsabilitats financeres.
Per intentar pal·liar aquesta situació frustrant, en la majoria de casos l'empresa està obligada a pagar al treballador. És el que es coneix com a liquidació. Es tracta d'un pagament que té el propòsit de liquidar els deutes econòmics i les obligacions pendents entre l'ocupador i l'empleat al final del contracte laboral.
Hi ha tres modalitats d'acomiadament segons l'Estatut dels Treballadors, legislació que regula aquestes situacions, entre d'altres. Tot i això, només en una l'empresa es pot 'salvar' d'haver de pagar al seu exempleat.
Acomiadament per motius disciplinaris, motiu per no pagar a l'exempleat
Si ets l'amo d'una empresa i presencies una actitud intimidant, violenta o amenaçadora, estàs de sort. Només en el cas d'un acomiadament per motiu disciplinari, la persona no tindrà dret a cobrar liquidació o vacances.
No cal que tinguis una actitud negativa, sinó que també pot passar per altres raons més simples. Un motiu per a aquest acomiadament podria ser la manca d'assistència al lloc de treball o els reiterats retards.
A més, com ja hem esmentat anteriorment, la indisciplina o desobediència a la feina o les ofenses verbals i físiques també són motiu d'acomiadament. Així com ho és l'embriaguesa, la toxicomania, la transgressió de la bona fe contractual i fins i tot la disminució del rendiment.
Aquest motiu per no pagar l'empleat està estipulat als articles 52 i 54 de l'Estatut dels Treballadors. A més, assenyalen que perquè aquest acomiadament sigui efectiu ha d'estar comunicat per escrit i especificar els fets que motiven la decisió.
Aquests són els dos motius pels quals l'empresa t'indemnitzarà
Per contra, hi ha dos motius d'acomiadament més en què l'empresa està obligada a indemnitzar l'empleat. En primer lloc, hi ha l'acomiadament objectiu, que s'aplica quan la companyia enfronta desafiaments econòmics, tècnics, organitzatius o productius.
Aquestes poden ser pèrdues actuals o previstes, reducció d'ingressos o declivi en vendes. En resum, l'acomiadament objectiu es fa servir quan l'empresa està experimentant dificultats que justifiquen la terminació del contracte laboral.
D'altra banda, sobresurt l'acomiadament improcedent, una altra variant de terminació laboral. En aquest cas, l'empresa no pot demostrar els fonaments que van portar a la decisió d'acomiadament.
A l'acomiadament improcedent, la companyia no pot donar suport als arguments presentats per justificar la separació de l'empleat. Això passa quan els motius no són prou greus o quan l'empresa no pot verificar els fets indicats a la carta d'acomiadament.
A més, es considera acomiadament improcedent si l'empresa incompleix els requisits legals, com ara notificar per escrit l'acomiadament o proporcionar una explicació insatisfactòria dels motius.
Pel que fa a la compensació per acomiadament improcedent, abans de la reforma laboral del 2012, era de 45 dies per any treballat. Tot i això, des d'aleshores, s'ha reduït a 33 dies per any, amb un límit de 24 mensualitats.