El peatge de l'autopista C-32, al seu pas pel Maresme, l'1 d'octubre de 2020

Els municipis catalans perdran 14,4 MEUR anuals d'IBI per l'aixecament dels peatges

Els alcaldes avisen que en alguns casos perden entre un 10% i un 20% del pressupost local i reclamen compensacions

Els municipis catalans deixaran de cobrar prop de 14,4 milions d'euros anuals d'IBI un cop expiri la concessió l'AP-7, l'AP-2, la C-32 i la C-33 el 31 d'agost, d'acord amb les quantitats que Abertis va pagar el 2020, segons ha pogut saber l’ACN. La fi dels peatges implicarà que desenes de municipis per on transcorren autopistes com l'AP-7 entre la Jonquera i Tarragona i el tram català de l'AP-2 entre el Vendrell i Saragossa deixin de percebre aquests recursos. A banda, alguns ajuntaments també cobraven l'IBI de les àrees de serveis.

? ÉS GRATIS: Encara no ens segueixes a l'INSTAGRAM del Catalunya Diari? Clica aquí, t'hi esperem.

Alguns dels alcaldes expliquen a l'ACN que perdran entre un 10 i un 20% del pressupost municipal o ingressos importants per a serveis com la llar d’infants i reclamen solucions per evitar el sotrac. Aquesta, però, no serà l'única conseqüència un cop expiri l'explotació dels peatges de l'AP-7 i l'AP-2, que passaran a ser gestionats pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i de la C-32 i la C-33, que depenen de la Generalitat. També hi ha el debat pendent de resoldre's sobre com es mantindran aquestes vies d'alta capacitat i, pocs mesos que aquestes vies reverteixin a les administracions públiques, no s'ha aprovat cap model.

L'impacte a les comarques gironines

A les comarques gironines, la fi de la concessió de l'AP-7 suposarà que els 27 municipis per on passa l'autopista deixin de cobrar 3,75 MEUR en concepte d'IBI. Entre els més afectats, hi ha Sant Julià de Ramis (Gironès), on l'any passat aquests ingressos van ser de 367.650,41 euros. El seu alcalde, Marc Puigtió, assegura que des d'un principi ja es van curar en salut, i en comptes de destinar-ho a despesa corrent van decidir posar-ho a inversions. Però també admet que aquesta quantitat suposa el 10% del pressupost —al poble, és de 3 MEUR— i fins a la meitat de les inversions.

«Ens veurem afectats, i per això tenim intenció de demanar a l'Estat algun tipus de compensació», concreta Puigtió. De fet, l'alcalde ja ha demanat a la Diputació que faci un informe per veure si això és viable. I també té intenció de convocar una trobada amb la resta d'ajuntaments afectats del Gironès per intentar fer front comú i anar a la una. «És molt injust que només hàgim cobrat aquesta quantitat durant pocs anys», diu Puigtió, en referència al fet que abans del 2017 la concessionària tenia bonificat fins a un 95% de l'impost. «L'autopista fa més de 50 anys que passa pel terme municipal, i com a afectats hauríem de veure'ns compensats», concreta l'alcalde.

L'IBI que Abertis va pagar l'any passar a l'Ajuntament de Bàscara (Alt Empordà) va ascendir a 268.690,21 euros. L'alcalde, Narcís Saurina, explica que aquesta xifra representa «un 20% del pressupost municipal» i admet que la pèrdua d'aquests ingressos deixa els comptes en una situació preocupant. Saurina recorda que l'Ajuntament fa anys que està pagant un deute heretat (110.000 euros a l'any) i que els ingressos per l'IBI representaven un baló d'oxigen.

El Vallès, el Baix Llobregat i el Penedès

Al tram de l'AP-7 que transcorre per comarques com el Vallès, Baix Llobregat i Penedès, Acesa deixarà de pagar uns 2,8 milions d'euros als municipis. Sant Celoni serà un dels més afectats, amb 470.790 euros que ja no percebrà a partir de l'any que ve, juntament amb Fogars de la Selva (301.573), Llinars del Vallès (260.663 euros) o La Roca del Vallès (256.148 euros), on hi ha un dels principals peatges. A més, algunes d'aquestes localitats també rebien un import extra si hi tenien ubicada una àrea de servei, com Llinars el Vallès.


A la C-33, l'ajuntament que deixarà de percebre un import més elevat és el de Montcada, concretament 133.584 euros pels seus cinc quilòmetres de tram per aquesta via, a més de 16.246 euros per l'àrea de servei ubicada en el terme municipal. En total, són sis localitats que sumades deixaran de cobrar 350.439,42 euros a l'any.

A Tarragona, un impacte de més de 3 milions d'euros

Els 27 municipis de les comarques tarragonines per on passen l'AP-2 i l'AP-7 deixaran de percebre 3,14 MEUR corresponents a l'IBI a partir del 2022. En termes absoluts, la ciutat de Tarragona és la que més diners deixarà d'ingressar perquè és la que suma més quilòmetres d'autopista. En concret, percep 533.000 euros anuals, l'equivalent a un 0,3% del pressupost. Al Vendrell li corresponen 306.000 euros, un import que suposa el 0,5% dels ingressos municipals.

L'impacte més gran, però, el patiran municipis petits que compten amb llargs trams llargs d'autopista. És el cas de Vila-rodona (Alt Camp), de 1.300 habitants. L'Ajuntament deixarà de rebre 174.000 euros pels 8,2 quilòmetres de l'AP-2 que creuen el terme, la qual cosa suposa el 9,2% del pressupost anual. L'Ajuntament preveu compensar parcialment aquesta minva amb una pujada de l'IBI industrial als polígons per tal de no «desequilibrar» els comptes, segons avança a l'ACN l'alcalde, Ramon Maria Bricollé.


Per la seva banda, l'Ajuntament de Banyeres del Penedès (Baix Penedès) deixarà de cobrar 235.000 euros per l'AP-7, un 7,5% del pressupost. L'alcalde d'aquest municipi de 3.200 habitants, Amadeu Benach, recorda que cobren el 100% de l'impost des del 2017 —abans estava bonificat al 95%— i que, en el seu cas, els han dedicat a eixugar en gran part un deute d'1,2 MEUR. «No els hem destinat a focs artificials perquè sabíem que això caducaria», defensa Benach a l'ACN.

2,9 MEUR d'IBI al Maresme

El pas per l'autopista per la C-32 genera un impacte de 2,9 MEUR en concepte d'IBI als ajuntaments del Maresme que a partir de l'1 de setembre d'aquest any també deixaran d'ingressar. Entre els més afectats hi ha Mataró (377.000 euros), Arenys de Mar (368.000 euros), Palafolls (277.000 euros), Sant Pol de Mar (276.000 euros) o Calella (224.000 euros). L'autopista passa per 23 dels 30 municipis de la comarca, que actualment generen ingressos per aquest concepte.

En aquest sentit, l'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, afirma que tot i la «satisfacció» pel fet que els conductors deixin de pagar peatge, l'alliberament de l'autopista suposarà un «daltabaix econòmic» per a molts municipis. «Tenir o no aquests diners es notarà moltíssim. Si el del 2021 ja ha estat un pressupost de contenció, el 2022 haurem de deixar de fer certes inversions o retallar serveis», avisa l'alcaldessa arenyenca. L'Ajuntament d'Arenys de Mar té un pressupost d'uns 18 MEUR i l'impacte de l'IBI de l'autopista és d'un 2%.

Un altre dels municipis més greument afectats és Palafolls que, amb un pressupost d'uns 10 MEUR, deixarà d'ingressar 277.000 euros l'any vinent. «Hi ha molt pocs contribuents que paguin una quantitat d'aquest tipus i adaptar-nos generarà un impacte increïble en una situació de gran complexitat en l'àmbit social i econòmic», avisa l'alcalde, Francesc Alemany.

Els setze municipis lleidatans per on passa l'AP-2 deixaran d'ingressar d’IBI 1,3 MEUR

Els setze municipis de Lleida pels quals discorre l'AP-2 deixaran d'ingressar en total 1,3 milions d'euros anuals en concepte d'IBI amb l'aixecament del peatge de l'autopista. Es tracta d'Aitona, Soses, Torres de Segre, Sudanell, Montoliu de Lleida, Lleida, Alfés, Albatàrrec, Artesa de Lleida i Puigverd de Lleida, al Segrià, i Castelldans, Juneda, les Borges Blanques, Vinaixa, l'Albi i Tarrés, a les Garrigues. En el cas de les Borges i Alfés, a més de l'IBI pel pas de l'autopista també s'hi inclou el que reben per les àrees de servei situades en els dos termes municipals.

Les poblacions lleidatanes més afectades seran l'Albi i Castelldans que deixaran de percebre cada any d'IBI per l'AP-2 uns 159.000 i 157.000 euros, quantitats que suposen un 10% i un 15% del seu pressupost municipal, respectivament. L'alcalde de Castelldans, Conrad Llovera, explica que destinaven aquest ingrés a subvencionar la llar d'infants, la llar de jubilats i altres millores per al poble. «Són actuacions que difícilment podem cobrir amb l'IBI d'urbana o rústica i no podem repercutir-ho apujant impostos als veïns», assenyala. Anna Feliu, alcaldessa de l'Albi.

Els consistoris lleidatans per on passa l'AP-2 s'estan plantejant de fer un front comú per reclamar a l'Estat algun tipus de compensació per la pèrdua d'aquests ingressos via IBI, explica Llovera. «Si és una infraestructura estatal, no pot ser que ho hàgim de pagar els municipis petits, que sempre som els més perjudicats», denuncia l'alcalde de Castelldans.