Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

Troben dos grups de mussols banyuts a unes palmeres de l'Alt Empordà

Els tècnics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà han comptabilitzat vuit exemplars en aquesta població, un fet estrany ja que és una espècie poc habitual en zones poblades

Un dels exemplars que s'han trobat, en bon estat de salut | Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

 

Empuriabrava és una població molt turística durant l’estiu i un espai urbà molt proper a la zona humida dels Aiguamolls de l’Empordà, que compta amb una rica fauna i flora, perquè és un dels espais humits més importants del nord-est de la península. Sovint, moltes aus sobrevolen aquest poble i poden fins i tot decidir quedar-s’hi uns dies.

La construcció d’Empuriabrava va ser força polèmica en el seu moment a la costa de l'Alt Empordà, perquè va significar canviar un paisatge molt tradicional i pescador, dins un espai natural únic, per una urbanització d’estiueig, on es van edificar gegantins blocs d’apartaments, hotels i una sèrie de canals d’aigua que configuren un port nàutic a l’estil de Dubai.

Aquest dilluns, amb molta sorpresa, s’han localitzat dos grups de mussols banyuts (Asio otus), una espècie protegida i força rara de veure en una ciutat, a unes palmeres de la urbanització d’Empuriabrava. Segons comunica el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà a les xarxes, aquests rapinyaires nocturns han trobat un lloc còmode i aliment «per assentar-se’n un total de 8 mussols en aquesta localitat».

 

El mussol banyut a Catalunya

Cara del mussol banyut | Viquipèdia

 

Segons el Servidor Ornitològic de la Generalitat, a Catalunya hi ha entre 1.300 i 1.600 individus madurs d'aquesta espècie. És una espècie protegida i propera a l'amenaça al nostres territori.

Aquesta espècie s’alimenta, com la majoria de rapinyaires, generalment de mamífers rosegadors i pardals, però també pot caçar animals més grossos com grives, abellerols i puputs.

Ocupa tant zones forestals de muntanya com ambients de terra baixa, especialment bosquets entre camps de cultiu. És una espècie hivernant a l’interior de Catalunya i en algunes zones humides, com el mateix espai natural dels Aiguamolls de l’Empordà, però evita les àrees habitades.