La matinada del pròxim diumenge, 25 d'octubre, finalitzarà l'horari d'estiu quan a les 03.00 hores es retardin els rellotges i de nou tornin a marcar les 02.00 hores a Espanya. D'aquesta manera, es recuperarà un any més l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi d'Hora que s'aplica a tots els Estats de la UE.
El febrer de l'any 2018, a proposta de Finlàndia, l'Eurocambra va votar la possibilitat d'acabar amb el canvi d'hora. Malgrat de rebre 384 vots en contra i només 153 a favor, el Parlament Europeu es va comprometre a estudiar la viabilitat del canvi d'hora i va obrir una consulta pública, en la qual més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar es van mostrar a favor en acabar amb els canvis d'hora.
Encara que la Comissió Europea va aprovar l'eliminació del canvi d'horari, el mes de març d'aquest any la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va apostar per endarrerir fins a l'any 2021 l'eliminació del canvi d'hora bianual proposat per la Comissió Europea per a l'abril d'aquest any, de manera que les capitals tinguessin més temps per a decidir si el país es queda amb l'horari d'estiu o el d'hivern. Països com Portugal ja han decidit que continuaran amb el canvi d'hora estacional.
El canvi horari des de 1970-80
Les primeres disposicions sobre l'horari d'estiu es van adoptar a Europa l'any 1980 i des de l'any 2000, amb la mencionada directiva, van quedar establertes les normes que marquen el seu inici al mes de març i la finalització al mes d'octubre.
El canvi d'hora va començar a generalitzar-se a partir de l'any 1974, a partir de la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar una millor llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys.
Si bé, des de l'aprovació de la Novena Directiva pel Parlament Europeu i del Consell de la Unió el gener de 2001, el canvi s'aplica amb caràcter indefinit. La Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Real decret 236/2002, de l'1 de març.
El canvi d'hora s'efectua sempre l'últim diumenge del mes d'octubre en el cas de l'horari d'hivern, quan el rellotge es retarda una hora, i l'últim diumenge del mes de març, quan s'avança una hora el rellotge i comença l'horari d'estiu.
El cas d'Espanya
A Espanya, l'Executiu va crear una comissió de catorze 'savis' per determinar la conveniència o no d'eliminar el canvi d'hora estacional i, en cas de decisió afirmativa, decidir quin horari era més adequat, el d'estiu o el d'hivern.
El mes de març de l'any passat, aquesta comissió va presentar un informe en el qual no va arribar a cap «resolució concloent», tenint en compte la «gran quantitat de repercussions d'impacte» que té aquesta mesura en camps com l'econòmic o el cultural.
Espanya geogràficament està ubicada en l'ús GMT+1, coincidint amb la major part d'Europa, excepte el Regne Unit, Irlanda i Portugal, que es mantenen al UTC/GMT+0. Aquesta adscripció de fus és la qual marca des del 1940 l'hora oficial espanyola, avançada en 60 minuts a l'hora universal.
A la latitud d'Espanya les hores de sol són les mateixes, aproximadament deu a l'hivern i unes 14 a l'estiu, però no comença el dia o es fa de nit a la mateixa hora a l'est que a l'oest, podent haver-hi més d'una hora de diferència d'un extrem a un altre. Vigo, per exemple, és la ciutat europea en la qual es fa de nit més tard.
L'estalvi energètic que suposa el canvi horari i beneficia a tothom
D'acord amb la normativa vigent, el canvi d'hora d'estiu a hivern es produeix l'últim diumenge d'octubre a tota Europa, d'acord amb la Directiva Comunitària del Canvi d'Hora, que és d'obligat compliment amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic.
Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA en les sigles en castellà), el potencial d'estalvi en il·luminació podria arribar al voltant de 300 milions d'euros, l'equivalent al 5 per cent del total. D'aquesta quantitat, 90 milions corresponen al potencial de les cases espanyoles, el que suposa un estalvi de 6 euros per habitatge i 210 milions restants s'estalviarien en els edificis del terciari i a la indústria.
Per la seva banda, la Comissió d'Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu va publicar el febrer de 2019 un informe en el qual es puntualitza que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis en el consum d'energia, però que són marginals i que no hi ha certesa que s'obtinguin en tots els estats membres.
L'informe també indica que poden haver-hi estalvis en il·luminació, però que no és tan obvi que passi el mateix amb la calefacció, ja que podria inclús augmentar el seu consum. A més, segons van indicar els experts, els resultats són difícils d'interpretar, ja que estan molt influenciats per factors externs, tals com la meteorologia, la geografia i el comportament dels usuaris.
A Espanya, no existeixen informes actualitzats que permetin assegurar que el canvi d'hora porti associats estalvis energètics. A més, les noves exigències d'eficiència energètica en il·luminació, en els sistemes de climatització i en els mateixos edificis, així com la progressiva introducció de l'autoconsum alteren significativament les anàlisis que originalment s'utilitzaven per a calcular aquestes dades.
D'altra banda, la comissió encarregada d'estudiar la conveniència o no d'eliminar el canvi horari estacional, va dictaminar que Espanya havia de mantenir el seu actual horari, un debat paral·lel al del canvi d'hora estacional i en el qual alguns s'inclinaven perquè Espanya adoptés la franja horària de Londres i Portugal en lloc del de Berlín.