Els treballadors que necessitin ulleres o lents de contacte per treballar davant d'un ordinador acaben de rebre bones notícies. L'empresa per a la qual exerceixin l'activitat haurà de córrer amb les despeses que impliquin aquests elements correctors. A més, no cal que el problema de visió tingui com a causant l'ús de les pantalles esmentades.
Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que respon a una qüestió de la justícia romanesa així ho preveu. Una advocada general d'aquest tribunal europeu havia assegurat que els empleats que necessitessin ulleres no havien d'assumir aquest pagament de la butxaca.
Aquesta decisió incideix en la necessitat que es garanteixin unes mínimes condicions de seguretat i salut al treballador. Sobretot quan s'exposa davant de pantalles de visualització durant llargs períodes de temps. Aclareixen que és responsabilitat de l'empresari «proporcionar als afectats un dispositiu corrector especial».
Les opcions que es plantegen són dues. Poden fer-ho per mitjà del seu lliurament o a través del «reemborsament de les despeses» que hagi de suportar el professional. Segons aquest tribunal, quan es refereixen al terme «dispositiu corrector especial», també hi tenen cabuda les ulleres i les lents de contacte.
L'origen de la demanda
L'origen d'aquesta resolució ens porta fins a Romania. Allà, un treballador de la Inspecció General d'Immigració del Departament de Cluj va denunciar la seva companyia. Considerava que patia «un greu deteriorament de la vista» motivat per la seva tasca davant d'un ordinador.
A això s'hi sumaven també altres factors com l'absència de llum natural, una llum visible discontínua i la sobrecàrrega neuropsíquica. Per recomanació del metge, finalment va decidir posar-se ulleres. Tot i això, ha al·legat que el sistema nacional del país no cobria aquesta despesa.
En total es tractava de 2.629 leus romanesos, que serien 530 euros. Davant d'això, va optar per anar a la Inspecció General perquè li sufraguessin aquest reemborsament, però també es va trobar amb una negativa.
Després de tot això, va arribar a la conclusió que el més convenient era presentar una demanda davant del Tribunal de Districte de Cluj. El seu propòsit era que la justícia condemnés la Inspecció General a l'abonament d'aquesta quantitat. Tot i això, la seva petició va ser desestimada de nou en entendre que no hi havia justificació per a això.
El jutge va aclarir que el Decret de Govern 1028/2006, a l'article 14, no recollia el dret a efectuar reemborsaments per aquest motiu. Només contempla la possibilitat d'aconseguir dispositius correctors especials quan calgui per exercir la seva tasca.
La decisió del TJUE estableix un precedent
Aquest empleat no va semblar conformar-se amb la decisió dels tribunals i va continuar insistint en els seus drets. A continuació, hauria presentat un recurs de cassació davant del Tribunal Superior de Cluj, que es tracta de l'òrgan jurisdiccional remitent.
Ara ha comprovat com l'organisme de justícia europeu li donava la raó. Sentencia que l'empresa ha de ser qui corri amb les despeses que hagi afrontat el treballador afectat per a l'adquisició de correctors. Es basen en l'article 9, apartat 3, de la Directiva 90/270.
Això provocarà que les companyies hagin de sufragar el cost de les ulleres o lents de contacte que necessitin els professionals. Sobretot, quan exerceixin una activitat de temps prolongat davant d'una pantalla.
Les entitats han de vetllar per la salut dels seus professionals, ja que és un dels grans actius de què disposen. Fins ara, algunes empreses ja havien inclòs aquesta mesura als seus convenis i es comprometien a pagar qualsevol tipus de dispositiu corrector que necessitessin. En alguns casos es tracta d'una despesa elevada que l'empleat no pot assumir en solitari.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp