La pandèmia de la Covid-19 podria convertir-se, de forma gairebé fortuïta, en la solució a alguns dels principals problemes de salut als quals s'enfronta la humanitat en l'actualitat: el càncer. Almenys així ho publica la revista científica 'Nano Letters' recentment.
Per frenar el coronavirus, diversos laboratoris i multinacionals farmacèutiques del món van treballar contrarellotge per trobar una vacuna que aconseguís immunitzar la població. Enmig d'una pandèmia mundial, la prioritat era trobar aquesta vacuna, per la qual cosa es va treballar fins i tot amb mètodes no utilitzats fins ara per a aquest objectiu.
Aquest va ser el cas de les vacunes d'ARN-missatger, un mètode per a la fabricació de vacunes que sí que s'havia estudiat, però que fins ara no s'havia produït en vacunes d'un ús tan massiu com les de la Covid-19. Tant Moderna com Pfizer proporcionen actualment milions de dosis de vacunes contra el coronavirus amb aquest nou sistema i, curiosament, són les vacunes més eficaces de mercat amb més del 95% d'eficàcia.
Aquest nou tipus de vacunes podria suposar un abans i un després en el control de les malalties. I, per això, ja s'ha començat a provar en malalties com el càncer, una de les principals causes de mort natural al món, o amb el VIH, causant de la principal pandèmia de finals de segle passat.
La revista 'Nano Letters' s'ha fet ressò d'un estudi que està analitzant el possible ús de les vacunes d'ARNm en el tractament del càncer. I els resultats són d'allò més encoratjadors, ja que haurien aconseguit reduir tumors en ratolins i, a més, evitar la metàstasi, que és la principal causa de la mort per càncer.
Científics del Centre Nacional de Nanociència i Tecnologia de la Xina creuen que aquest tipus de vacunes són un candidat prometedor en la immunoteràpia contra el càncer perquè tenen la capacitat de codificar antígens associats als tumors, encara que la inestabilitat de l'ARN i l'eficiència de traducció d'aquests codis d'antígens són el principal problema que cal solucionar.
Una eina eficaç i duradora
De moment, han elaborat un hidrogel injectable format amb òxid de grafè i polietilenimina. Es tracta d'un gel que pot generar nanovacunes durant almenys 30 dies després que s'injecti al pacient a través de la pell. «Les dades mostren que aquest hidrogel transformable pot augmentar significativament el nombre d'antígens específics CD8 i cèl·lules T per, posteriorment, inhibir el creixement tumoral amb un sol tractament. Aquest hidrogel pot generar un anticòs específic d'antigen en el sèrum que, al seu torn, preveu l'aparició de metàstasi», expliquen els autors de l'estudi.
Segons expliquen, el gel es va injectar sota la pell de ratolins amb melanoma. Els que no van rebre aquesta injecció van desenvolupar metàstasi, és a dir, el càncer es va reproduir en altres òrgans del cos. Mentrestant, els que van rebre la injecció no la van desenvolupar.
És més, els que sí que van rebre el gel fins i tot van mostrar com els seus tumors es reduïen, demostrant així que l'hidrogel amb ARN-missatger podria esdevenir una eina d'immunoteràpia contra el càncer. De fet, segons els autors, un sol tractament amb el gel ja va mostrar ser eficaç i durador, de manera que, si es confirmen tots aquests descobriments, canviaria per sempre la vida de les persones que pateixen càncer.