Apareixen ninots d'ERC, JxCat i CUP penjats en ponts de la C-17 i C-25

L'acció no ha estat reivindicada per cap col·lectiu

Aquest dilluns al matí han aparegut diversos ninots penjats en ponts de la carretera C-17 i la C-25 amb els logotips dels tres partits independentistes: ERC, JxCat i la CUP. Els ninots van acompanyats d'una pancarta on es llegeix: «Primer avís. Volem la independencia» i també es recorda que els tres partits van sumar el 52% dels vots a les darreres eleccions. L'acció, que no ha estat reivindicada per cap col·lectiu, és similar a la que va tenir lloc el desembre del 2017 quan van aparèixer ninots penjats cap per avall amb els logotips de Cs, el PP i el PSC. Societat Civil Catalana i el PP van denunciar l'acció i els Mossos van obrir una investigació.

? ÉS GRATIS: Encara no ens segueixes a l'INSTAGRAM del Catalunya Diari? Clica aquí, t'hi esperem.

A mig matí els Mossos d'Esquadra ja havien despenjat totes les pancartes i ninots. Segons fonts policials, a banda dels ponts de la C-17 i la C-25, també s'han dut a terme accions similars a la C-15 a l'alçada de Capellades i Vallbona d'Anoia i al Pla de Santa Maria, a Tarragona. Els Mossos obriran una investigació per esbrinar els fets.

El secretari primer de la Mesa del Parlament, Ferran Pedret (PSC), s'ha fet ressò de l'acció al seu compte de twitter recordant que l'any 2017 van aparèixer ninots penjats amb logotips del PSC, C's i el PP i escriu: «Ni aleshores, ni ara. Prou». Ramon Espadaler, diputat dels Socialistes-Units per Avançar, també ha mostrat el seu «rebuig més radical» a través de les xarxes socials.

ERC i JxCat negocien una llei electoral i reformar el reglament del Parlament com a part de l'acord d'investidura

ERC i JxCat han acordat reformar el reglament del Parlament i impulsar una llei electoral catalana com a part de les negociacions que estan mantenint de cara a la investidura del proper president de la Generalitat. Segons ha avançat el diari 'Ara' aquest diumenge, la reforma del reglament busca combatre el discurs de l'extrema dreta a la cambra i defensar «drets», tot i que de moment no han concretat com. Tampoc s'ha detallat si es modificaria l'article 25.4, que podria deixar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, sense drets parlamentaris arran de la causa que té oberta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'adjudicació de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Catalunya no té una llei electoral pròpia i es regeix per la llei estatal. Segons el rotatiu, la norma que han pactat ERC i JxCat inclou la creació d'una sindicatura electoral que supervisi els comicis. Justament aquesta setmana la justícia ha absolt els síndics que es van constituir per al referèndum de l'1 d'octubre de 2017.



Tot i que no ha transcendit cap proposta concreta d'organigrama, ambdues parts assumeixen que el Govern estarà format a parts iguals per republicans i membres del partit de Carles Puigdemont. ERC ja ha avançat que vol crear una conselleria de feminismes i un departament especialitzat en medi ambient i crisi climàtica. Aquesta darrera arrabassaria competències a l'actual Departament de Territori i Sostenibilitat, ara en mans de JxCat.



El que sí s'ha abordat és el pla d'acció del futur executiu, que preveu, per exemple, un increment de recursos en salut, especialment per a mesures vinculades a la pandèmia de covid-19. No s'hi inclou l'acord ja tancat entre ERC i la CUP pel qual els anticapitalistes van votar favorablement la investidura –finalment fallida– de l'actual vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès. Al debat d'investidura, el candidat va proposar un pla de xoc de 700 milions d'euros, que sí que apareix als documents que han intercanviat els dos grans grups independentistes.



Pel que fa a l'acció política, es treballa per donar un marge a la taula de diàleg amb l'Estat fins a la meitat de la legislatura i crear un òrgan similar al sanedrí que va ajudar a organitzar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. L''Ara' publica que ERC i JxCat podrien fer una declaració al Parlament que constati la voluntat de diàleg del Govern però que reiteri la seva aposta per l'autodeterminació de Catalunya.


Comentaris

envia el comentari