Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Una persona fa números amb una calculadora

No és només la llum: l'altra factura que pujarà, i molt, en els pròxims mesos

El preu del gas a Espanya podria encarir pel conflicte entre Algèria i el Marroc

El preu de les factures són una de les principals preocupacions dels espanyols aquest any. L'espectacular pujada del cost de la llum a tota la Unió Europea ha buidat encara més les nostres butxaques, i la cosa podria empitjorar. Els experts s'estan fixant en l'evolució del preu del gas, que podria disparar-se els pròxims mesos pel conflicte entre el Marroc i Algèria.

La factura de gas, en el punt de mira

Per situar-nos una mica, hem de saber que Espanya depèn molt del gas algerià. Només aquest any el 44% de les importacions totals de gas van venir de país africà, i per això tenim molta dependència. El gas ens arriba principalment a través del gasoducte Magrib-Europa (GME), que travessa el Marroc, i el Medgaz, que enllaça directament Algèria amb Almeria. 

El problema és que el Marroc i Algèria no tenen bona relació. Si fins ara aquests països es veien obligats, per interessos econòmics, a estar bé, el passat mes d'agost tot va saltar pels aires. El ministre d'Energia d'Algèria va anunciar que no enviaria més gas a través del Marroc, de manera que aquest gasoducte quedaria inutilitzat.

A aquest costat de la Mediterrània l'anunci va caure com un gerro d'aigua freda, i va obligar al Govern d'Espanya a reaccionar. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va visitar d'urgència Algèria, per assegurar-se que el subministrament a Espanya no es veiés afectat. Una hipotètica pujada de la factura de gas se sumaria als números del preu de la llum, que ha batut rècords últimament.

El missatge que ens arriba des d'Algèria és que el subministrament a la Península està assegurat i que no hi haurà desproveïment. Però, segons indiquen des de '20 Minutos', si volem mantenir un flux constant de gas haurem de recórrer a altres vies d'importació més cares. La solució serien els vaixells metaners i el seu principal problema és el cost, ja que és molt més car.

Crida d'un fogó de gas
Algèria tancarà el principal gasoducte que arriba a Espanya | Pixabay
 

El gas natural liquat, una alternativa més cara

El gas natural liquat (GNL) és transportar, literalment, gas natural en estat líquid. Per aconseguir-ho cal liquar el gas al país d'origen, transportar-lo i finalment tornar a gasificar-lo per al seu ús comú. Un procés més costós que el dels gasoductes, a través dels quals el gas simplement flueix fins a nosaltres.

Però no seria l'únic inconvenient, ja que quedar-nos amb un únic gasoducte podria implicar encara més problemes. Concretament, si a aquest gasoducte li passés alguna cosa, Espanya perdria la seva principal via de subministrament. És cert que tenim reserves de gas, amb què aguantaríem alguns dies, però caldria mobilitzar encara més vaixells metaners, de manera que la pujada de preus seria molta.

De fet, el preu de la factura de gas ja ha començat a mostrar canvis. Superada la part més dura de la pandèmia, l'economia s'ha reactivat, de manera que la demanda de gas s'ha disparat. A això cal sumar-li el fet que disposem de reserves de gas més petites, com a efecte col·lateral del confinament mundial.

Marroc, també contra les cordes

El gasoducte GME que Algèria preveu tancar té una longitud de més de 1.400 quilòmetres, travessa el Marroc i arriba a Espanya per Cadis. La seva capacitat de transport anual és d'uns 10.000 milions de m³ de gas. El que arriba a Almeria, és de 8.000 milions de m³, encara que ara s'està ampliant perquè arribi a 10.000 m³.

El tancament del primer no només afectarà Espanya, sinó també al Marroc. Fins ara, el país veí cobrava al voltant del 7% del valor del gas que transitava pel seu territori. Però és que, a més, una part molt important de gas que consumeix procedeix del mateix gasoducte.

L'economia marroquina també s'ha vist molt afectada per la pandèmia, de manera que l'últim que vol el territori és el desproveïment. A Algèria la situació tampoc està millor, amb una economia malmesa i molt dependent de l'exportació de gas. Mentrestant, Espanya es veu obligada a jugar a dos bàndols.

El ministre Albares ha destacat recentment que, tant Algèria com el Marroc són «països amics», i la relació amb els dos és estratègica. Al mateix temps, ha reiterat que Algèria s'encarregarà que «la demanda de gas estigui perfectament coberta». Quedarà per veure si durant els pròxims mesos la factura de gas també acaba costant més diners als espanyols.