Perdre un ésser estimat és un dels pitjors moments que ha de passar qualsevol persona. Després d'aquest moment determinant, toca bregar amb les emocions i continuar endavant. També amb l'herència i el repartiment.
Sovint, la persona morta mor de forma sobtada o s'ha negat a fer testament fins als últims dies. Això pot representar un gran error, sobretot per a la família, que es veurà afectada per un repartiment que es pot considerar injust.
Per intentar evitar aquestes confrontacions, és important tenir clar quin és el desig del difunt i, per tant, el repartiment dels seus béns. Tot i això, moltes persones cometen principalment 3 errors en deixar herència als seus cònjuges, fills o altres familiars.
El pitjor error: no fer testament
El testament és un document legal que la persona redacta i signa abans de morir. Hi expressa els seus desitjos i disposicions sobre la distribució dels seus béns i propietats després de la seva mort.
En essència, constata com vol que es manegi el seu patrimoni una vegada que ja no sigui present per prendre decisions sobre això. Aquest document és una eina importantíssima en la planificació patrimonial.
Aquest permet a les persones expressar els seus desitjos i garantir que els seus actius es distribueixin segons les seves preferències. Si no, la distribució es farà en funció de com les lleis del país decideixin en absència d'un testament vàlid.
Aquest és el primer consell per planificar una herència. Tot i possibles incerteses que hi ha a la societat, atorgar un testament no sol arribar a 100 euros. Tot i això, és molt útil per evitar, per exemple, problemes entre els hereus.
Tot i que aquest procés es realitza amb assessorament d'un advocat, de vegades es cometen errors al document. Aquestes altres dues fallades són comunes i també poden provocar problemes entre els hereus.
Individualitza el repartiment i que no sigui equitatiu
En herències familiars, és habitual aconsellar i donar usdefruit vitalici al cònjuge, assegurant-ne l'habitatge i els recursos. Però, de vegades, el testador iguala l'herència entre els fills, causant problemes i deixant el cònjuge en risc.
Així, el cònjuge supervivent garanteix la seva residència permanent a l'habitatge familiar, cosa que és vital per a la gent gran. A més, s'asseguren els ingressos provinents del patrimoni del difunt, ja que tindrà dret d'ús i gaudi mentre visqui. Això li permet, per exemple, arrendar propietats i rebre rendes.
No obstant això, és força comú que, malgrat els advertiments del notari, el testador opti per nomenar hereus en parts iguals per a tots els seus fills. Aquesta estratègia no és l‟òptima per prevenir conflictes en la distribució de l'herència.
Això, moltes vegades, a més de deixar el cònjuge sense protecció, és perquè les relacions parentals no són uniformes amb tots els descendents, i les seves situacions econòmiques difereixen.
El tercer consell va molt lligat a allò que hem comentat amb anterioritat. Com més concís i concret sigui el repartiment, menys circumstàncies problemàtiques sorgiran entre els familiars.
S'aconsella no fer un repartiment equitatiu per diverses raons. La primera, la relació pot no ser igual amb un o altre fill, cosa que pot generar enuig en el primogènit amb què es guarda millor relació.
A més, es pot donar la situació que un dels hereus guanyi un sou més gran o es trobi en una posició econòmica superior a la resta. Per tant, és lògic pensar que els altres podrien creure merèixer un repartiment més gran.
Per aquestes raons, els experts recomanen que el repartiment sigui individualitzat. Que el testador actuï sobre la seva veritable voluntat i el seu criteri és un altre dels consells que asseguren notaris i advocats.