La justícia ha trobat oportú que els treballadors espanyols puguin gaudir d'un descans nou. Fins ara, algunes companyies no veien convenient concedir aquesta lliura als seus empleats. Però a partir d'ara la situació canviarà del tot.
Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó a un maquinista de tren hongarès. A l'empresa per a la qual treballa el van denegar un dia lliure perquè la data escollida era contigua al descans setmanal. És a dir, que els divendres no li permetien gaudir d'una jornada de lliurament en trobar-se a les portes del cap de setmana.
En aquesta decisió es reconeix la independència dels dos drets, sense que en cap moment es vegin minvats els interessos del treballador. Els jutges entenen que per a un empleat, l'objectiu del descans diari és «apartar-se del seu entorn laboral durant unes hores». Per part seva, pel que fa al setmanal, consisteix que «descansi en cada període de set dies», recull el diari Cinco Días.
Gaudir el descans sense importar el dia
L'operari va reclamar a la companyia el seu dret a gaudir del lliurament diari, al marge del moment en què tingués lloc el descans setmanal. L'empresa, Máv-Start, es va negar a concedir-li aquest permís. Van esgrimir que els empleats no podien disposar d'aquest repòs quan tinguessin abans o després el festeig setmanal.
Consideraven que el període màxim d'absència a la setmana s'havia de reduir únicament a dos dies consecutius. Atès que la ferroviària no va admetre la seva reclamació va decidir recórrer a la justícia ordinària. A més, a la seva denúncia va incloure una suma en concepte de salaris no pagats pels descansos acumulats que portava sense gaudir.
Els tribunals van detectar un cert buit jurídic a la legislació hongaresa sobre la matèria. També van posar en dubte la interpretació de la Directiva europea “2003/88/CE, de 4 de novembre. S'hi fa referència a l'ordenació dels períodes de treball.
Això va provocar que els jutges plantegessin davant dels tribunals europeus una sèrie de factors sobre els descansos laborals. Sobretot quan es duguin a terme de manera consecutiva en el temps.
El clar interès a defensar els drets dels treballadors
La justícia europea va aclarir que qualsevol interpretació que es faci sobre la llei i que afecti el descans mínim, no pot perjudicar els empleats. En aquesta sentència es recull que «el treballador ha de ser considerat la part feble de la relació laboral». A parer seu, la companyia no pot restringir-li els seus drets.
Indiquen que el descans laboral té el propòsit de «garantir una protecció eficaç de les condicions de vida i de feina». A més, també sorgeix per proporcionar una «millor protecció de la seguretat i de la salut».
En opinió dels magistrats, tant el descans diari com el setmanal són totalment independents, ja que «persegueixen objectius diferents». La lliurança diària busca que «es pugui apartar del seu entorn laboral durant unes hores». Per la seva banda, amb la setmanal que «descansi en cada període de set dies».
A la sentència expliquen que no admissible una interpretació per la qual la festa diària s'integri dins del setmanal. Sobretot perquè això implicaria «buidar de continguts» aquestes institucions. Per tant, les hores de descans diari no s'enquadren dins de les hores setmanals de descans, permetent que totes dues se succeeixin.
Això pot obrir les portes de la reclamació a molts treballadors. Sobretot a causa de la negativa d'alguns empresaris a concedir tres dies seguits de festa als empleats. Consideren que és un temps massa extens perquè deixi de banda les tasques.
