Una de les incògnites a resoldre a les eleccions del proper 14 de febrer és la de l'entrada de Vox al Parlament de Catalunya. La qüestió no és tant si la formació aconsegueix representació al Parc de la Ciutadella —totes les enquestes confirmen la presència de diputats de la formació de Santiago Abascal a la propera legislatura del Parlament—, sinó la quantitat de diputats que el partit obtindrà als comicis.
Vox i la senyera
D'altra banda, des del partit volen aprofitar les vuit setmanes que resten de campanya per engrandir la seva 'bossa' de vots potencials i assegurar-se no només la presència al Parlament, sinó el grup parlamentari propi —a partir de cinc diputats—, sense amagar els seus pronòstics més ambiciosos que els situen entre la desena i la dotzena d'escons. És per això que Vox està decidit a un canvi a Catalunya respecte a l'estratègia que van implementar a les eleccions basques i gallegues del juliol. En totes dues comunitats, el seu paper va ser molt discret —o bé inexistent—: una diputada al Parlament basc i cap a Galícia.
Per mirar d'acostar-se a més votants i que «perdin la por» de votar Vox, segons explica el diari 'El Mundo', la formació de Santiago Abascal, que presenta Ignacio Garriga com a presidenciable a les eleccions catalanes, ha posat en marxa un canvi de rumb que ja s'ha començat a notar de manera subtil i que podria anar a més en els propers dies. El primer símptoma va ser, divendres, l'ús d'una mascareta amb la senyera per part del portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros. La bandera catalana compartirà protagonisme amb l'espanyola en els actes de campanya del partit.
La llengua, l'altre element a reivindicar
Tres quarts del mateix passa amb l'ús de la llengua catalana. El seu candidat, Ignacio Garriga, que parla perfectament el català, ha començat a fer-ne ús a diversos mitjans de comunicació; i precisament les comunicacions del partit amb la premsa ja s'emeten de forma bilingüe. El cas és que Vox pretén augmentar de manera clara en els propers dies l'ús del català i de la senyera en actes del partit. L'equació és senzilla: un acostament als símbols nacionals de Catalunya que poden permetre 'entrar' a més possibles votants i fer-los trencar el distanciament que molts dels seus potencials electors poden tenir amb Vox. A més, es busca reivindicar el català i la senyera com a elements d'espanyolitat.
Val a dir, però, que el gir estratègic contrasta amb la tesi defensada per Vox d'acabar amb l'Estat de les autonomies i retornar totes les competències al poder central: tesis contràries, doncs, a l'autogovern de Catalunya, i poc properes als trets nacionals propis —com la llengua o la bandera— que ara Vox s'obre a fer servir en les properes setmanes. De fet, segons relata el diari 'El Mundo', l'ús del català per part de la formació que presideix Santiago Abascal podria anar més enllà: s'estudia que la propaganda electoral que arriba a les cases estigui també en les dues llengües, en la línia del gir estratègic expressat.
Vox somia amb la dotzena de diputats
Són, doncs, les línies del nou rumb de Vox, que vol estrenar-se amb certa força al Parlament de Catalunya. Si les enquestes els situen entre els 4 i els 8 diputats, de mitjana, Ignacio Garriga té clar que vol obtenir almenys un escó per Girona i Lleida, dos per Tarragona i entre 6 i 8 per Barcelona, uns càlculs que situarien la formació amb entre 10 i 12 escons en una entrada al Parlament de Catalunya que, si es produís, es podria qualificar de molt contundent.