El govern de Pedro Sánchez afronta un període clau per a l'economia espanyola i, en particular, en la legislació laboral. A més de les pròrrogues dels ERTO, el govern espanyol té sobre la taula diverses qüestions com la regulació dels «riders», la jornada laboral de quatre dies i l'augment del salari mínim.
Espanya duplica la mitjana europea de temporalitat
El tema de la temporalitat està en el punt de mira del govern espanyol, i amb aquesta intenció es proposa penalitzar les empreses que contracten als seus treballadors de dilluns a divendres i els donen de baixa els caps de setmana. Aquesta és l'estratègia que segueixen algunes empreses per estalviar-se el pagament de les cotitzacions. La conseqüència és més precarietat en el món laboral i l'augment de la temporalitat. Per això el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que dirigeix José Luis Escrivá, ha posat en marxa mesures per penalitzar aquest tipus de contractes.
«Penalitzarem, establirem una taxa per a les baixes de contractes», ha afirmat el ministre. La mesura de l'Executiu espanyol va encaminada a posar fi a la temporalitat, que és un dels grans problemes del mercat laboral espanyol: el 90% dels contractes que se signen cada mes a Espanya són de caràcter temporal, i un de cada quatre són de molt curta durada: menys de set dies.
Per frenar aquesta situació, el govern de Sánchez vol introduir una taxa que penalitzi les empreses que s'aprofiten dels contractes de curta durada. En el cas més extrem, els empleats que finalitzen el seu contracte el divendres tornen a ser contractats dilluns. Escrivá considera que «és una pràctica intolerable, que no es pot acceptar».
El ministre recorda també que aquest tipus de pràctiques, diferencien Espanya dels països del seu entorn. Durant els últims anys, la bretxa ha augmentat i abans d'arribar la pandèmia, el nostre país ja duplicava la mitjana europea de temporalitat. Una situació que s'ha agreujat amb l'actual crisi econòmica.
Però la veritat és que gràcies a aquest tipus d'estratègies, moltes empreses aconsegueixen pagar menys a la Seguretat Social. El perjudicat és el treballador, que resta desprotegit i a mercè d'un mercat laboral inestable. «S'ha convertit en una cosa cultural a Espanya, no podem acceptar-ho», diu contundent el ministre.
Aquest tipus de pràctiques s'ha incrementat amb la crisi econòmica, però també gràcies a l'agilització d'obrir i tancar contractes a través de la pàgina web de la Tresoreria de la Seguretat Social. El ministre reconeix que aquest mecanisme afavoreix a un tipus de contracte que deixa els treballadors més desprotegits.
A més, José Luis Escrivá ha avançat que el sistema d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), posats en marxa per pal·liar els efectes de la pandèmia, serà de 30.000 milions d'euros. Ara, el govern espanyol ha de negociar amb els agents socials per prorrogar els ERTO més enllà del gener de 2021. «Duraran el que hagin de durar», ha dit.
Polítiques actives d'ocupació
La Unió Europea exigeix una sèrie de reformes a canvi dels ajuts del pla de recuperació, xifrat en 140.000 milions d'euros. Els assessors fiscals asseguren que aquestes reformes tenen a veure amb qüestions tècniques que s'allunyen de les prioritats reals del ministre.
Escrivá és partidari de frenar l'atur estructural que arrossega Espanya a partir de dues mesures. Una, dissenyar un nou model d'ERTO que sostingui en el temps un mecanisme que s'ha demostrat efectiu. L'altra, millorar les polítiques actives d'ocupació.
Amb relació a trobar un mecanisme similar als ERTO, el ministre assegura que «és fonamental fer ús de la negociació col·lectiva i també afegir elements de formació i capacitació dels treballadors». Sobre les polítiques actives d'ocupació, creu que les actuals són molt millorables.
«A vegades crec que s'incideix molt en la part normativa laboral i crec que aquests són dos elements centrals», reconeix el ministre, que també s'ha mostrat partidari de reforçar els mecanismes de mobilitat laboral entre totes les comunitats autònomes. Una de les seves propostes és donar ajudes a les famílies que es traslladen a zones on hi ha més oportunitats laborals.