Demà la Comunitat de Madrid posa punt final a la campanya electoral dels comicis autonòmics. Després d'una moció de censura a Múrcia entre el soci minoritari del PP al govern, Ciutadans, i el principal partit de l'oposició, el PSOE, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va témer que passés el mateix a Madrid i va actuar amb molta rapidesa i contundència. En qüestió d'hores, Ayuso va comunicar a Ciutadans que se'ls expulsava del govern autonòmic i va convocar eleccions per al 4 de maig.
Un objectiu electoral molt difícil de complir
L'episodi va tenir lloc el 10 de març i cinc dies més tard esclatava una altra 'bomba' política a Espanya: el llavors vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, anunciava que dimitia per a presentar-se com a candidat a les eleccions a la Comunitat de Madrid. La notícia va ser d'allò més sorprenent i va deixar tot el país bocabadat. L'objectiu d'Iglesias era molt clar i ell mateix el va verbalitzar al vídeo en què anunciava que havia dimitit com a vicepresident del Govern: presidir la Comunitat de Madrid, liderant electoralment el bloc progressista, superant Más Madrid i el PSOE.
El full de ruta d'Unides Podem consistia a aniquilar electoralment Más Madrid, que estrena Mónica García com a candidata, i jugar-se el lideratge de l'esquerra amb el PSOE. Però res més lluny de la realitat: tots els pronòstics publicats fins dimecres passat —era l'últim dia en què, legalment, es podien publicar enquestes— deixaven Pablo Iglesias molt lluny d'aconseguir el seu objectiu i estimaven que amb prou feines remuntarà lleugerament el resultat que el 2019 va aconseguir Isa Serra al capdavant d'Unides Podem. Iglesias sembla que està condemnat a fracassar.
Desembarcament a la televisió?
I arran d'això, ja es comença a especular sobre el futur de Pablo Iglesias. Si Unides Podem fos la cinquena força a l'Assemblea de Madrid, Iglesias assumiria el seu escó o, com aventura Isabel Díaz Ayuso, renunciaria i es retiraria per sempre de la política? El diari 'ABC' aquest divendres especulava cap a aquesta segona opció i avançava que Pablo Iglesias es prepara per abandonar la política.
Segons el rotatiu, Iglesias estudia la possibilitat de liderar un projecte audiovisual amb l'empresari i propietari de Mediapro, Jaume Roures. 'ABC' informa que el líder d'Unides Podem busca allotjament al «periodisme crític» i ja ha iniciat els primers contactes per analitzar com podria estructurar el seu projecte.
Suports des d'Hispanoamèrica
En un altre ordre de coses, però encara amb relació a la formació lila, Rafael Correa, expresident de l'Equador, Fernando Lugo, expresident de Paraguai, Manuel Zelaya, expresident d'Hondures, Gustavo Petro, líder de l'oposició a Colòmbia, Daniel Jadue, candidat a la Presidència de Xile, així com Sebastián Hagobian, president de COPPPAL Juvenil i membre de la comissió d'afers internacionals del Front Ampli d'Uruguai, demanen als seus compatriotes que viuen a la Comunitat de Madrid que el 4 de maig votin per Pablo Iglesias.
Ho han fet mitjançant vídeos en què demanen a les comunitats de migrants llatinoamericans que viuen a Madrid que donin suport a Unides Podem a les eleccions del 4-M. Altres figures molt rellevants de l'esquerra llatinoamericana també s'han pronunciat en aquest sentit, asseguren des d'Unides Podem. De moment, en breus vídeos individuals, Rafael Correa es refereix a Iglesias com a «gran amic» i «home solidari, especialment amb la nostra Amèrica, que defensarà els drets dels treballadors, la sanitat, l'educació i el dret a un habitatge digne».