obesitat

Obesitat: què és, graus, tipus, causes i conseqüències

Tenir sobrepès augmenta el risc de patir malalties com la diabetis o diversos tipus de càncer

Es calcula que l'any 2014, aproximadament un 13% de la població mundial patia obesitat. En comparació amb el valor que tenia l'any 1980, ha arribat a més del doble. Per tant, és esperable que aquesta proporció continuï augmentant durant els pròxims anys. Val a dir que aquest augment no ha succeït només als països més rics, sinó que també s'ha produït a Àfrica o a Àsia.

En aquest article es descriu què és l'obesitat, quins graus o tipus existeixen (segons l'índex de massa corporal o IMC) i quines són les principals causes del sobrepès. Per a respondre a aquestes qüestions es basa principalment en les aportacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).


Què és l'obesitat? Definició del concepte

 

L'Organització Mundial de la Salut defineix l'obesitat com una quantitat excessiva de greix que, en acumular-se al cos, pot deteriorar la salut  perquè causa o augmenta el risc de patir malalties  físiques com la diabetis. A més, tot i que ho fa en menor mesura, també pot tenir un greu impacte en l'estat d'ànim o en l'autoestima, entre altres aspectes.

En general, el grau d'obesitat s'avalua mitjançant l'índex de massa corporal o IMC, anomenat també «índex de Quetelet» en honor al seu creador. Aquesta mesura es basa en l'anàlisi numèrica de la relació entre l'alçada i el pes; en concret, es calcula dividint el pes  (en quilograms) entre l'altura (en metres quadrats).

Aquest càlcul permet comparar la proporció de massa corporal d'una persona amb la de la resta de la població amb l'objectiu de predir el risc que té de patir trastorns físics típicament associats al sobrepès. En molts casos això s'aconsegueix mitjançant l'ús de taules i de gràfics.

No obstant això, l'índex de massa corporal ha estat durament criticat perquè està molt limitat: no distingeix el greix  de la musculatura. Per tant, sobreestima el pes  de les persones molt atlètiques, i tampoc és gaire adequat per a les persones que són molt altes o molt baixes. De fet, hi ha qui dubta fins i tot de la capacitat de l'IMC per  valorar el risc de patir malalties.

En el cas dels adults, l'OMS considera que es pot parlar de sobrepès quan l'IMC supera el valor de 25, mentre que l'obesitat per se es diagnostica a partir de 30. Per a valorar l'obesitat infantil, en canvi, és necessari recórrer a l'estadística: el grau de sobrepès s'avalua en funció de quant superi l'IMC la mitjana de la població de la mateixa edat.


Causes i conseqüències del sobrepès

 

El desequilibri entre les calories que es consumeixen i les que es gasten és la causa principal  del sobrepès i de l'obesitat. Això sol tenir relació amb dos factors que poden o no tenir lloc simultàniament: la ingesta excessiva de menjar  molt ric en greixos, sobretot si són saturades, i la falta d'activitat física.

El sedentarisme és una de les conseqüències més perjudicials dels canvis en l'estil de vida i de l'entorn social que hi ha hagut durant les últimes dècades. L'hegemonia de la vida urbana o l'aparició de mitjans de transport veloços, còmodes i accessibles han afavorit l'augment del nombre de casos de sobrepès; una cosa similar es pot dir de l'auge del menjar processat.

Entre les malalties  físiques que s'associen a un IMC elevat es pot  destacar la diabetis mellitus tipus 2, els trastorns cardiovasculars  (en particular l'aterosclerosi, que augmenta notablement el risc de patir infarts), malalties  musculoesqueletals com la osteoartritis i fins i tot alguns tipus de càncer, com el de còlon o el d'endometri.


Tipus d'obesitat segons l'índex de massa corporal (IMC)

L'índex de massa corporal determina el grau o tipus d'obesitat, segons la classificació més utilitzada en aquest camp. No obstant això, com s'ha dit, l'IMC és una mesura limitada i és important avaluar també altres variables rellevants, com la proporció de greix al ventre o a la cintura.

Es diu que una persona té sobrepès quan el seu índex de massa corporal es troba entre 25 i 29,9; quan el número supera el valor de 27 parlem de preobesitat. En aquest cas es detecta un lleuger augment del risc de patir trastorns, però aquesta probabilitat és més alta quan l'IMC supera el número 30. En aquest cas ja es tracta d'obesitat.


1. Grau 1 (de baix risc)

L'obesitat de baix risc o de primer grau es diagnostica quan l'IMC es troba entre 30 i 34,9. En aquest cas, el risc de desenvolupar malalties augmenta de manera notable en comparació amb els casos de sobrepès, sobretot per les persones de baixa alçada.


2. Grau 2 (de risc moderat)

Respecte a aquest tipus d'obesitat, l'IMC se situa entre 35 i 39,9. La probabilitat de patir alteracions cardiovasculars, metabòliques o musculoesqueletals incrementa encara més que en l'obesitat de grau 1.


3. Grau 3 (obesitat mòrbida o d'alt risc)

L'obesitat mòrbida comporta un risc molt elevat de patir trastorns com els que s'han esmentat prèviament; per això, és molt urgent introduir canvis en la dieta i en l'activitat física. En aquests casos l'IMC es troba entre 40 i 49,9.
 

4. Grau 4 (obesitat extrema)

El quart grau d'obesitat no està inclòs en totes les classificacions, sinó que moltes el situen dins de l'obesitat mòrbida. No obstant això, és relativament habitual trobar referències a l'obesitat extrema (o 'superobesitat') quan l'IMC supera el valor de 50, ja que la probabilitat de patir malalties es torna molt més elevada.

(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina  'EspañaDiario.tips'