En qüestió de molt poc temps, els contribuents han de retre comptes amb Hisenda. La gran preocupació de tot el món és minimitzar al màxim els possibles pagaments a aquest organisme. Per això, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) adverteix dels errors que fan que paguem de més a la Declaració de la Renda.
A l'últim número de la seva revista mensual ofereixen una sèrie de recomanacions als ciutadans. Tot plegat amb l'objectiu d'evitar-nos un disgust quan presentem els nostres rendiments fiscals.
Els errors més comuns davant d'Hisenda
Moltes vegades adoptem una sèrie de decisions econòmiques sense valorar les conseqüències que poden tenir a la Declaració de la Renda.
Per això, a vegades cal aturar-se a reflexionar o, fins i tot, consultar-ho amb assessors. La gran decepció arriba al voltant del maig o el juny, quan ens comuniquen que ens surt a pagar.
Recuperar el pla de pensions sense ser necessari
No hi ha un límit temporal per cobrar el pla de pensions, per la qual cosa en qualsevol moment es pot rescatar sense problemes. A més, l'usuari té la possibilitat d'escollir el mètode de cobrament, sigui d'una vegada o a terminis, o combinant-los tots dos.
Des de l'OCU recorden que aquesta decisió resulta de certa rellevància, ja que pot elevar la quantitat de diners a abonar a Hisenda. El que es percep pel rescat del pla cal sumar-ho al conjunt d'ingressos que rebem. Això significa que caldrà abonar més a l'IRPF perquè el tipus aplicable serà més elevat.
La recomanació que fan és que s'esperi com a mínim l'any següent a la retirada. Els ingressos del pensionista seran inferiors i el tipus impositiu també serà més baix.
Comptar amb molts ingressos el mateix any
L'organització de consumidors explica que «com més grans siguin els ingressos anuals, més gran serà el tipus marginal que es pagarà a la declaració». Proposen que es posposi fins al següent any al de la jubilació el cobrament del pla de pensions.
Creuen que acumular ingressos en el mateix exercici implica un increment innecessari a la factura fiscal. Per tant, l'adequat seria dilatar en el temps aquests ingressos sempre que sigui possible.
No aflorar alguns guanys
Recomanen que en començar cada any es revisin quines pèrdues es van declarar fa quatre exercicis i quins queden pendents. D'aquesta manera, amb les operacions que es facin es pot valorar l'últim exercici en què puguin ser compensades.
Aflorar pèrdues inoportunes
La legislació determina que el primer que es fa és compensar les pèrdues amb els guanys aconseguits en el mateix exercici. Únicament en cas que sobrin guanys es podran compensar les pèrdues d'anys previs.
Des de l'OCU proposen que no es generin més pèrdues de les que es puguin compensar. Si no, només s'acumularien pèrdues i finalitzarien les d'exercicis anteriors.
Donació amb pèrdues
Una acció molt recurrent entre familiars, sobretot pares i fills, són les donacions. Indiquen que el donant ha de recollir el guany aconseguit a la seva declaració. Seria per la diferència entre el preu d'adquisició del bé i el valor que presenta a l'instant de la donació.
Quan consisteixi en una inversió que ha perdut valor, la normativa no permet la declaració de pèrdues patrimonials a causa d'una donació. Expliquen que es tracta d'«una clara injustícia per la desigualtat de tracte que representa». Segons la seva opinió és «la doble moral que posa el fisc davant del consumidor».
Recomanen des de l'organització de consumidors vendre primer i donar els diners després. Així, el donant podrà declarar les pèrdues generades i compensar-les amb altres aconseguides durant aquest any.
