Des de l'inici de la pandèmia s'han anat definint dues grans propostes per superar l'emergència sanitària: els confinaments durs i les mesures selectives. La primera aposta per frenar els contagis amb restriccions de mobilitat estrictes per limitar els contactes socials, mentre que la segona prefereix mantenir la normalitat per arribar a la immunitat de grup.
A grans trets, la primera de les opcions posa la salut per davant de l'economia, mentre que la segona adverteix de les greus conseqüències econòmiques i proposa una protecció perquè la població menys vulnerable pugui fer vida normal. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'acaba de pronunciar sobre aquest debat i ha afirmat que l'estratègia de la immunitat grupal és un «sacrifici inacceptable», perquè promou mesures preventives per lluitar contra el coronavirus.
Així ho va assegurar aquest dimecres el responsable d'emergències de l'OMS, Mike Ryan, amb una declaració contundent: «Jo no accepto que la gent gran sigui sacrificada d'aquesta manera, no és el correcte ni el que ens representa com societat». També va advertir que «si decidim que tot el món s'infecti, pagarem un alt preu i hi haurà efectes col·laterals».
L'alt representant de l'OMS assegura que la prioritat segueix sent que el menor nombre possible de gent es contagiï d'aquesta malaltia, i va subratllar que això dona més temps a tractar-la, estudiar-la o desenvolupar vacunes més segures.
Aïllament a les llars
Ryan no té dubtes. Segons la seva opinió, els confinaments durs durant un llarg temps s'han demostrat com la millor solució i és necessari quan no es pot fer una altra cosa. Tot i això, matisa que s'ha de buscar un equilibri entre parar aquest virus i facilitar el desenvolupament de la vida social i econòmica «sense que aquesta es converteixi en una polèmica política».
D'altra banda, la directora tècnica de l'OMS per la Covid-19, Maria van Kerkhove, ha recordat que la transmissió aèria del virus és una de les formes de contagi. Aquesta experta ha aclarit que algunes gotes de petita grandària, els aerosols, són emeses en parla, tossir, esternudar o respirar fort, i poden estar a l'aire durant més temps i contagiar a altres persones.
En aquest sentit, Ryan ha posat èmfasi que molts casos de transmissió secundària es produeixen en un mateix nucli familiar, el que reforça l'a dea que la mesura més eficaç implica trobar llocs en una casa on aïllar-se dels familiars. Ryan posa com a exemple el que ha passat en alguns països d'Europa: a Suècia s'ha evitat la transmissió secundària perquè molta gent viu sola o en petites famílies, mentre que a Itàlia moltes persones grans es van contagiar per viure amb els seus familiars, «la qual cosa és un costum fantàstic però en aquest cas es va exposar a molta gent».