Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Ona Carbonell guanya la seva tercera medalla en el Mundial de Corea

Ona Carbonell confessa el seu gran desig després de ser mare

La nadadora catalana s'ha sincerat en una conversa virtual organitzada per CaixaBank

Ona Carbonell guanya la seva tercera medalla en el Mundial de Corea
La nadadora catalana s'ha sincerat en una conversa virtual organitzada per CaixaBank | EFE

A finals del passat 2019 Ona Carbonell anunciava la seva retirada temporal per ser mare. Ara la nadadora catalana assegura que estaria encantada de tornar a competir després de formar la seva família.

«Intento viure el moment, gaudeixo de cada cosa i de l'embaràs, la meva única prioritat és la meva família i ho seguirà sent», explica. Però no voldria deixar l'aigua enrere per sempre. «M'encantaria ser mare i tornar a l'alta competició. No és fàcil i veurem com va passant tot», ha explicat la jove catalana en una conversa virtual organitzada per CaixaBank.

Ona donarà a llum als seus 29 anys el pròxim mes de juliol. Ha reconegut que mai a la seva vida havia estat parada tant de temps. Està passant l'embaràsconfinada i aprofita per reinventar-se una mica, explica. Estudia, cuina i intenta aportar el seu granet de sorra a la crisi sanitària participant en diferents iniciatives.

Va estar a punt de caure en depressió

L'esportista de Barcelona està vivint un dels millors moments de la seva vida, una vida que no ha estat fàcil. Ona és la dona amb més medalles mundials de la història, ni més ni menys que 23. «Res és senzill quan busques l'excel·lència», segons Ona, una veritat que pot aplicar-se a la natació i qualsevol professió, fins i tot a la cuina, com la catalana va poder comprovar participant a 'Masterchef'. 

Ona Carbonell ha explicat lliçons que havia après al llarg de la seva trajectòria, però, sobretot, ha confessat la duresa d'algun moment de la seva vida. L'esport d'alt nivell és un repte diari per als professionals que el practiquen i a Ona això va portar-la a caure gairebé en depressió  el 2008. 

Els seus grans sacrificis van passar-li factura, però va aconseguir superar-ho: «La meva família és la que em posa les tiretes quan estic malament i m'abraça». Ara, vist en perspectiva, sembla que tot ha valgut la pena. «Ara tot és molt bonic si miro les medalles», assegura.