El passat 24 de novembre s'esmicolava l'ànima a casa dels García Junyent. La Mariona, la filla gran de la família, moria amb només 21 anys. El càncer se l'havia endut massa aviat i era el seu pare, l'Òscar, qui ho explicava a les xarxes socials. «Vola alt, amor meu», escrivia en una sentida carta a Instagram l'exjugador de Barça i Espanyol.
Ara, quatre mesos després de la tragèdia, Òscar Garcia Junyent ha volgut parlar-ne obertament. Ho ha fet al Suplement, de Catalunya Ràdio. Amb una enteresa envejable, el sabadellenc ha parlat de la cruesa i el dolor que ha sentit la família després de la mort de la Mariona.
«Les meves petites no ho poden entendre...», ha explicat Òscar. «Ha estat un procés que ha durat anys. En un principi semblava que no podria tornar a passar, però va recaure. Han estat uns anys sense descans i, malauradament, els doctors ens van avançar el que va acabar passant», ha dit.
«Sempre els dic a les nenes: és el més dur que passareu a la vida»
«Sempre els dic a les nenes: això és el més dur que passareu a la vida. Sempre tindrem aquesta desgràcia a la nostra vida. No hi ha cosa més dura que això i s'ha de mirar endavant», diu l'exfutbolista de Barça i Espanyol sobre el procés d'acceptació que estan passant a casa.
«A les meves filles també els dic que s'han d'ajudar entre elles i han de plorar quan vulguin plorar. Que facin el que sentin. Al final, no hi ha cosa més dura que aquesta», diu.
«Parlar-ne és bo. No som els primers a qui els passarà. Estem molt agraïts a l'hospital per com ens han ajudat i com ens han tractat. No ens podem aturar, nosaltres tenim dues nenes més i hem de fer tot el possible perquè tinguin una vida el més normal possible», sentencia.
«Per què no m'ha passat a mi?»
«Jo em pregunto per què no m'ha passat a mi. Enlloc d'haver-li passat a ella, podria haver-me tocat a mi... és la pregunta que em faig. Ella tenia tota la vida per endavant. Són reflexions. Però saps que a la vida no pots controlar el que t'arriba, només com t'ho prens», explica Junyent sobre una notícia que ha trasbalsat la família.
D'avis a fills, la família travessa un procés integral d'acceptació: «Els meus pares han hagut d'enterrar una neta. No és normal, ells han fet tota la vida. Que passi a una nena petita així amb només 21 anys és antinatural».
El record, però, sempre la mantindrà viva. «M'agrada recordar-la quan ha estat bé, que pobra ha passat uns mals anys. Era molt forta, molt vital i moltes ganes de fer coses.
Era com la mare de les altres dues germanes. La recordo amb molta estima, evidentment», sentencia l'Òscar.
