A mesura que envellim, el nostre teixit ossi es va deteriorant i perd qualitat. A les dones, aquesta pèrdua de qualitat de l’os es fa molt evident a partir de la menopausa, perquè descendeixen els estrògens, unes hormones sexuals que tenen un efecte protector sobre l’esquelet. Però, malgrat que els homes no experimenten una pèrdua sobtada de les hormones sexuals, pateixen moltes més fractures òssies per osteoporosi de les que imaginem.
Un augment silenciós de la fragilitat òssia
L’osteoporosi es caracteritza per una disminució de la massa òssia i pel deteriorament de la microarquitectura i la qualitat de l’os. Aquests canvis augmenten la fragilitat òssia i es tradueixen en un major risc de patir fractures, especialment en algunes zones concretes del nostre esquelet com el maluc, la columna vertebral o el canell.
Es calcula que la malaltia provoca més de 9 milions de fractures l’any al món, però els afectats són molts més, al voltant de 200 milions. Passen inadvertits perquè sovint és una malaltia silenciosa, asimptomàtica, que fa que el nostre esquelet es deteriori sense donar senyals d’alarma fins que apareix la primera fractura.
Però, per què perdem massa òssia? Durant la nostra vida, l’esquelet pateix cicles de recanvi ossi o remodelació en els quals el teixit ossi «vell» o danyat es degrada i és substituït per un os nou, capaç de resistir tots els reptes a què sotmetem al nostre esquelet cada dia. La qüestió és que, amb els anys, aquest procés de substitució del teixit vell es torna deficitari, i les cèl·lules encarregades de formar os no són capaces de compensar la pèrdua de l’os eliminat. I anem perdent quantitat i qualitat de teixit ossi com a part d’un procés natural i inherent a l’envelliment.
El problema no és únicament femení. És cert que en la dona la pèrdua de qualitat de l’os és molt evident a partir de la menopausa, etapa que marca un descens acusat en la producció de les hormones sexuals femenines, els estrògens. Aquestes hormones exerceixen un important efecte protector contra la pèrdua de massa òssia i la seva disminució a l’inici de la menopausa ocasiona també una caiguda sobtada de la massa òssia.
No obstant això, al voltant del 25% de les fractures osteoporòtiques les pateixen homes. I el que destaca per sobre de tot és que les complicacions i la mortalitat associades a aquestes fractures són majors en homes que en dones. De fet, es calcula que cada any al voltant de 80 000 homes presentaran una fractura per fragilitat de maluc, i que un de cada tres morirà el primer any i uns quants més tornaran a fracturar-se.
Malgrat aquestes dades, l’osteoporosi en homes està infradiagnosticada i, per aquest motiu, en molts casos, sense tractament. A vegades, els professionals sanitaris no estan prou sensibilitzats amb el fet que l’osteoporosi pot afectar els homes, cosa que contribueix a retardar el seu diagnòstic.
Els homes desenvolupen osteoporosi 10 anys més tard
El cim màxim de massa òssia s’assoleix durant la tercera dècada de vida, entre els 20 i els 30. A partir d’aquest moment, comencem a perdre teixit ossi.
Tot i això, en els homes aquest cim es copsa més tard, ja que comencen la pubertat en un moment posterior i es mantenen en ella més temps que les dones. A més, els andrògens, les hormones sexuals masculines, augmenten el gruix dels ossos, cosa que suposa un indubtable avantatge mecànic. Un altre factor important és que no existeix una pèrdua sobtada de les hormones sexuals en l’home, com sí que ocorre en el cas de la dona en el moment de la menopausa: el descens hormonal masculí transcorre gradualment a partir de la quarta o cinquena dècada de vida.
Tots aquests factors fan que els homes desenvolupin osteoporosi com a mínim una dècada més tard que les dones. Aquest fet contribueix a fer que augmenti la gravetat i el risc de mortalitat després de la fractura, entre altres coses perquè a l’envelliment es produeix també una situació d’inflamació crònica de baixa intensitat que accelera el procés de degradació òssia, motiu pel qual augmenta el risc de fractures i dificulta la seva reparació. Amb l’edat augmenta, tanmateix, el dèficit de vitamina D, hormona fonamental per a la mineralització i la qualitat òssia, i la funció muscular es veu disminuïda.
El procés s’accelera encara més en cas hipogonadisme (afecció per la qual els testicles produeixen poques o cap hormona sexual), abús d’alcohol o tractament continuat amb glucocorticoides utilitzats com a fàrmacs antiinflamatoris o immunosupressors.
Arribats a aquest punt, hem de tenir clar que la qualitat dels nostres ossos té un efecte directe sobre la nostra salut, per la qual cosa tots, homes i dones, hem de preocupar-nos de cuidar el nostre esquelet. Principalment, a partir de mantenir-nos actius, consumir una dieta variada rica en calci i vitamina D, limitant el consum d’alcohol i evitant el tabac.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.