La COVID-19 ha afectat l'economia espanyola, que s'ha vist ressentida notablement. Ara, aquesta es veu amenaçada per un altre enemic inesperat: l'alta inflació.
Un poder adquisitiu menor
L'IPC va tocar màxims de fa nou anys el passat mes d'agost amb un 3,3%. Això es deu a l'encariment sense precedents que està experimentant la factura elèctrica, cosa que té el seu impacte en la resta de l'economia espanyola.
De fet, els pensionistes i treballadors veuen com el seu poder adquisitiu baixa en augmentar el preu de les factures.
L'Estat també haurà de fer front a un gran desemborsament el qual no havia explicat. Amb aquest pujarà considerablement el dèficit de la Seguretat Social. L'executiu espanyol s'ha compromès a pagar una paga extra al voltant de 9 milions de pensionistes, si la inflació puja aquest any més del previst.
Tot apunta que això succeirà i el Govern haurà d'abonar aquesta paga per a garantir el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes.
Les noves previsions dels experts situen la inflació mitjana a la fi de l'any al voltant del 2,4% i el 2,5%, segons Funcas, Bankinter i CCOO.
Aquest notable repunt es tradueix que les pensions haurien d'elevar al voltant d'1,3% addicional per compensar aquesta desviació. Una compensació que els arribarà a la gent gran al començament de l'any vinent. Aquesta paga rondarà els 200 euros i es cobrarà en un únic pagament.
Concretament, els pensionistes rebran 188 euros de mitjana perquè puguin mantenir així el seu poder adquisitiu. Això està garantit per llei des que es va derogar l'índex de revalorització que va posar en marxa el Govern del PP.
Per la seva banda, els jubilats veuran el seu compte augmentat en 216 euros, que compensaran aquest 1,3% de desviació.
Les vídues també incrementaran la seva paga, que pujarà concretament 134 euros.
Una despesa més gran de l'esperat
La Seguretat Social haurà de pagar un extra de prop de 1.900 milions d'euros per fer front a aquesta situació coneguda com a paguilla. Aquesta serà l'última de la història, encara que la llei torni a canviar.
La despesa en pensions per a aquest any estava previst que se situés en 145.618 milions, segons l'informe econòmic financer als Pressupostos de la Seguretat Social. Amb aquest imprevist, ara s'elevarà per sobre dels 147.500 milions.
A més, a tot això cal sumar-li que amb l'entrada de l'any nou les pensions tornaran a pujar. En aquest cas, ho faran amb l'IPC mitjà de desembre passat a novembre. De fet, així consta en la nova llei de reforma aprovada recentment pel Govern i que està ja tramitant al Congrés.
D'aquesta manera, els jubilats tornaran a notar un gran repunt de les seves prestacions del 2,2%, segons els càlculs de Funcas.
Amb la nova revaloració, l'Estat haurà d'afegir una partida extra de 1466 milions d'euros, segons Funcas. Amb això, el repunt de la inflació suposarà una despesa extraordinària de més de 5100 milions d'euros.
Tot i això, el següent any ja no hi haurà pagues compensatòries. I és que amb la nova fórmula les pensions es revaloraran d'acord amb l'IPC mitjà de l'any anterior.
D'aquesta manera mai podrà haver-hi pèrdua de poder adquisitiu, en tot cas guany. I és que, si la inflació és negativa, es congelaran.
Els que estan perdent també capacitat adquisitiva per la inflació són els treballadors. Malgrat tot, aquests no tindran cap prestació compensatòria.
Els salaris de treballadors privats perdran 222 euros anuals. Per altra banda, les pèrdues per als empleats públics rondaran els 530 euros anuals, segons dades de l'EPA.
De moment, es desconeix si l'Executiu de Pedro Sánchez prendrà mesures per compensar aquestes pèrdues, especialment les dels funcionaris.