Cada vegada són més les històries de famílies espanyoles que lamenten la mort d'un familiar amb càncer pel retard en el tractament o una prova. Aquesta situació l'han viscut molt de prop els familiars de Paqui Miró, una veïna de Menorca que va haver d'esperar 85 dies perquè li fessin el TAC que li havia demanat l'especialista.
Quan va aconseguir que li fessin la prova que havia demanat la seva oncòloga, ja havia estat ingressada a l'Hospital Mateu Orfila de Maó. Tal com explica el digital 'menorca.info', Paqui va haver d'esperar gairebé tres mesos perquè li realitzessin la prova i ja va ser massa tard. La tomografia es va demanar el 7 de maig i li van acabar fent el 30 de juliol, cinc dies abans de la seva mort.
La família no entén que es trigui tant a atendre la demanda de l'especialista
Els familiars de Paqui Miró es continuen preguntant si podria haver salvat la seva vida si la prova s'hagués fet abans. I no entenen què va poder passar perquè aquesta es demorés tantes setmanes. Sobretot quan l'oncòloga la va demanar dues vegades més i en totes elles constava que la sol·licitud era preferent.
En aquest sentit, lamenten que en la sanitat espanyola d'avui dia es produeixin aquest tipus de situacions. «Als meus fills i a mi ens costa entendre que en el segle XXI a Menorca es triguin 85 dies per a una prova que demana l'especialista», relatava el seu marit, Sebastià Rotger al citat mitjà.
Malgrat això no han volgut centrar les seves queixes en ningú en particular, però si han volgut fer una denúncia. «No volem culpar a ningú, però sí que volem denunciar que el Servei d'Atenció al Pacient no funciona», assegurava.
L'hospital no va respondre a les peticions perquè li fessin el TAC
El que sí que ha molestat a Sebastià és el tracte rebut per part de la direcció del centre hospitalari. Explica que van enviar una carta a la gerència demanant preguntant sobre el retard en la prova i no van rebre resposta. Li va fer mal «la descortesia del director-gerent, que ni tan sols respon una carta angoixant d'una persona que veia que la vida se li acabava i que demanava un TAC».
Paqui i la seva família havien utilitzat prèviament tots els canals de comunicació que ofereix el Servei de Salut de les Illes Balears, IB-Salut. Però tampoc va donar resultat. «El 8 de juliol, dos mesos després de sol·licitar la prova i en veure que no la citaven, vam posar una queixa al Servei del Pacient, però encara no han contestat i ella ja ha mort», lamentava.
El 15 de juliol va ser l'última visita mèdica de Paqui amb la seva oncòloga. Com que no li havien realitzat la prova que havia sol·licitat va haver de retardar-la novament al 16 d'agost. Data que, finalment, es confirmaria que era massa tard.
La salut de Paqui va empitjorar a finals del mes de juliol
El 26 de juliol l'estat de salut de Paqui va començar a empitjorar de manera definitiva. El seu últim intent va ser escriure la citada carta al gerent del centre, Romà Julià, demanant-li que intentés fer alguna cosa perquè li realitzessin el TAC. Malgrat que «ella sabia que la seva malaltia era greu», no va obtenir resposta.
El 28 de juliol Paqui va anar a urgències i va ser ingressada, dos dies després, el 30 de juliol, per fi li realitzaven el TAC. El 2 d'agost els metges confirmaven que el càncer estava molt avançat i Paqui acabaria morint poques hores després.