Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Vacunació d'una persona en un centre sanitari de Belfast, al Regne Unit

Què és la Paràlisi de Bell, l'efecte que han patit alguns voluntaris de la vacuna

El trastorn nerviós afecta els músculs de la cara, produint una paràlisi a la parpella i els llavis juntament amb altres símptomes

Vacunació d'una persona en un centre sanitari de Belfast, al Regne Unit
El trastorn nerviós afecta els músculs de la cara, produint una paràlisi a la parpella i els llavis | Europa Press

Es diu Paràlisi de Bell i, encara que ja existia abans del coronavirus, era una gran desconeguda per a la majoria. Els últims dies el seu nom ha començat a sonar amb més força després que quatre voluntaris de la vacuna Pfizer hagin patit aquest tipus de paràlisi de la cara. Així ho ha confirmat l'agència reguladora del medicament als Estats Units en el seu informe.

La notificació de l'Agència d'Aliments i Medicaments (FDA) no ha estat un obstacle per a la seva aprovació, en les últimes hores, de la vacuna de Pfizer i BioNTech als Estats Units, però sí que augmenta la desconfiança ja existent cap a la vacuna.

Els més escèptics mostren la seva preocupació davant l'aparició del trastorn en quatre dels voluntaris de Pfizer, la vacuna que ja s'està emprant al Regne Unit i que es començarà a administrar a Europa i als Estats Units en poques setmanes. Es tracta d'un trastorn nerviós que afecta els músculs de la cara.

La Paràlisi de Bell afecta sobretot a adults de més de 60 anys i persones amb diabetis, a més d'embarassades, amb antecedents d'aquesta malaltia i, en menor número, als nens menors de 13 anys. Els afectats sofreixen una paràlisi dels músculs d'un costat de la cara que pot afectar la parpella i la simetria del somriure.

Malgrat la preocupació de moltes persones, l'informe de l'agència assenyala que no hi ha evidències clares que sigui una conseqüència directa de la vacuna. Això ha portat al fet que s'aprovés la vacuna de Pfizer als Estats Units malgrat aquesta reacció adversa. La votació s'ha resolt amb un 77% dels experts consultats a favor.

L'origen de la Paràlisi de Bell és desconegut, encara que es relaciona amb problemes del sistema immunitari, la reducció del flux sanguini dels nervis de la cara o una infecció produïda per un virus que desencadena la inflamació dels nervis facials. Es relaciona amb l'herpes zòster, la infecció del VIH o sarcoïdosi.

La majoria es recuperen

Els afectats noten que un costat de la cara comença a inclinar-se mentre que els seus músculs s'afebleixen. En alguns casos pot afectar fins i tot a banda i banda de la cara. La paràlisi apareix de manera sobtada amb símptomes semblants al d'un vessament cerebral. Els afectats perden el sentit del gust i l'olfacte, i poden patir mals de cap.

Però es tracta d'un trastorn molt poc habitual, ja que afecta només 5.000 persones a l'any a tot el món. A més, la majoria dels pacients, entorn del 70%, s'acaben recuperant amb el temps.

L'agència reguladora dels Estats Units considera que la freqüència del trastorn coincideix amb la taxa d'antecedents esperada en la població general. D'altra banda, no obstant això, cap voluntari del grup que va rebre placebo va experimentar la síndrome de Bell, motiu pel qual l'agència recomana fer una vigilància d'aquests casos.

Símptomes de la Paràlisi de Bell

A més dels símptomes inicials, les persones que pateixen aquest tipus de paràlisi descriuen baveig, dificultat per a menjar o beure, sequedat de l'ull o de la boca, llagrimeig excessiu, i altres manifestacions que, segons el National Institute of Neurological Disorders and Stroke (NIH), es resumeixen en els següents.

  • Dolor o molèsties al voltant de la mandíbula
  • Dolor darrere de l'orella
  • Brunzits
  • Mal de cap
  • Hipersensibilitat al so
  • Deterioració en la parla
  • Marejos

Els metges expliquen que el nervi facial s'infla i s'inflama com a reacció a una infecció, causant pressió dins del canal de Fal·lopi i portant a una mort de les cèl·lules nervioses a causa del subministrament insuficient de sang i oxigen. Segons els descobriments realitzats en data d'avui, les possibles causes de l'afecció són les següents.

  • Influenza
  • Infecció crònica de l'oïda mitjana
  • Sarcoïdosi
  • Malaltia de Lyme
  • Diabetis
  • Pressió arterial alta
  • Tumors
  • Lesions facials o fractures de crani