El Parlament ha rebutjat aquest dijous seguir la tramitació de dues proposicions de llei del PP i C's per modificar l'impost de successions i donacions amb l'objectiu de disminuir la càrrega fiscal de la ciutadania, després de la pujada d'aquest tribut aprovada en els Pressupostos de la Generalitat de 2020.
Totes dues iniciatives, el debat de totalitat de les quals s'ha fet conjuntament, han arribat al ple amb esmenes de retorn de JxCat, ERC i PSC-Units, i la presentada pel PP també en tenia amb una altra dels comuns, que s'han votat conjuntament i s'han aprovat amb 90 vots a favor de JxCat, ERC, PSC, els comuns i la CUP, i 40 en contra del partit taronja i populars.
Versions oposades sobre la desigualtat
Per defensar la iniciativa del PP, el diputat Santi Rodríguez ha assegurat que els catalans són els que més impostos paguen, a més de considerar un «autèntic despropòsit» el recent increment de successions perquè, al seu judici, suposa una doble tributació.
La portaveu de C's al Parlament, Lorena Roldán, considera que l'impost és «discriminatori, genera desigualtat, és injust i a qui més perjudica és a la classe mitjana treballadora perquè les herències milionàries gairebé no tributen», i ha lamentat que sigui més barat heretar a Madrid i Múrcia que a Catalunya.
Per contra, la diputada del PSC-Units Alicia Romero ha defensat que l'impost «lluita contra les desigualtats i cerca la igualtat, però qui hereta més ha de donar més suport a aquest sistema si es vol una societat més justa i amb un Estat del Benestar fort», i ha acusat la dreta d'estar en contra d'aquest model de societat.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el diputat dels comuns David Cid, que veu demagog que els culpin d'apujar l'impost en plena pandèmia del coronavirus, i ha acusat PP i C's de voler «el model d'Ayuso a Madrid, amb hospitals desmuntats i residències destrossades».
Ingressos per valor de 470 milions d'euros
El diputat d'ERC Lluís Salvadó ha concretat que la reforma de l'impost de successions i donacions que planteja C's significaria retallar uns ingressos per valor de 470 milions d'euros, i ha negat que la seva tributació comporti doble imposició i afecti les classes mitjanes.
Per a Elsa Artadi (JxCat) el debat està en si necessiten o no actualment aquests 470 milions d'euros per a implementar polítiques públiques, i ha emplaçat als impulsors d'aquestes proposicions de llei a reclamar «els 16.000 milions d'euros de dèficit fiscal de Catalunya a l'Estat, si estan preocupats pel fet que els recursos venen de vies impositives».
La 'cupaire' Maria Sirvent ha cridat a construir un model de societat alternativa a la del capitalisme, que afronti crisis diverses com la del consum, l'ecològica i la sanitària: «O comencem a expropiar habitatges i a qüestionar la propietat privada, o en uns anys acabarà la història d'aquella persona que té un pis a Barcelona i un apartament a Calafell».