Sembla que la guerra entre Rússia i Ucraïna podria adoptar un escenari totalment diferent aviat. L'última trobada s'ha saldat amb un acostament important entre les dues parts. Després d'aquesta reunió a Istanbul, ja es comença a veure un raig de llum al final del túnel.
Fa cinc setmanes des que Putin va decidir envair el país veí. Tot i això, els esdeveniments poden patir un gir inesperat en qüestió de dies. La principal demanda plantejada pel president rus hauria estat acceptada pel govern de Volodímir Zelenski.
Rússia havia posat com a principal condició per cessar els atacs que Ucraïna no entrés a formar part de l'OTAN. Semblen disposats a acceptar aquesta proposta sempre que s'asseguri la seguretat del territori. «Estem disposats a renunciar a accedir a l'Aliança Atlàntica si aconseguim establir una taula amb vuit països estrangers que ens garanteixin la nostra seguretat», apunten.
Aquests països podrien ser Regne Unit, Estats Units, França, Canadà, Polònia, Israel i Turquia, va dir el negociador d'Ucraïna. En aquests moments, el que es pretén és que sigui la mateixa OTAN qui vetlli pels interessos d'aquest país des de la distància. Tot plegat amb l'ànim de rebaixar la tensió amb Moscou.
Això no impediria a l'estat de Zelenski integrar-se dins de la Unió Europea. El Kremlin els permetria incorporar-se al bloc comunitari sempre que ho facin amb un estatus de país neutral, assenyala el diari 'Financial Times'. Pretenen que el paper sigui irrellevant.
Tot i que Rússia ha cedit en alguna de les seves pretensions, hi ha certs detalls que Putin no passa per alt. El mandatari rus no té intenció de renunciar al control sobre Crimea ni el Donbàs. La primera va ser annexionada il·legalment per Moscou el 2014.
Les tropes militars russes han centrat ara tots els seus esforços al Donbàs. Aquest territori ja està parcialment ocupat pels russos. En vista d'això, Ucraïna planteja una solució més a llarg termini perquè no s'enquisti l'entesa ni renunciar a aquests estats.
Des de Kíev proposen «establir un període de 15 anys per poder discutir l'estatus de Crimea i les regions de Donetsk i Lugansk. Durant aquest període ens comprometem a no fer cap activitat militar en contra d'aquests llocs». Acceptarien que estiguessin «sota ocupació russa mentre duri aquest procés».
Per ara, la delegació del Kremlin no s'ha pronunciat respecte a aquesta iniciativa. Rússia, a canvi, es va comprometre a «reduir dràsticament» els seus atacs contra la capital d'Ucraïna i la Txernígov. Van voler aclarir que això no era un alto el foc.
Rússia espera més avenços per part dels seus contrincants
Rússia pretén que Ucraïna millori les seves propostes pròximament. Estava previst que les negociacions es prolonguessin durant aquesta setmana, però finalment no hi haurà més trobades.
A Moscou insisteixen que «les decisions clau seran adoptades a Kíev, i que es crearan les condicions per a un major treball formal». Tot i això, el portaveu d'Ucraïna recorda que qualsevol decisió que es prengui ha de comptar amb el vistiplau dels ciutadans. Se sotmetrà a referèndum per després votar-ho al Parlament.
«Hem d'aconseguir el suport de la societat perquè l'acord es dugui a terme realment», adverteixen. Mentre segueixen aquestes reunions entre representants dels dos països, els bombardejos no cessen. Mariúpol segueix sent la ciutat més castigada pels atacs, amb més de 150.000 atrapades sense els subministraments bàsics.
La guerra iniciada per Rússia ha deixat des del seu començament 1.179 morts, segons l'ONU. A això se li sumarien 1.824 ferits, encara que aquest organisme assenyala que les xifres podrien ser molt més grans.