L'ocupació il·legal d'un habitatge, comunament coneguda com a 'okupació', s'ha convertit en un problema social i legal a Espanya els últims anys. Aquest fenomen ha generat preocupació entre els propietaris, les autoritats i la societat en general, per les seves implicacions tant per a l'accés a l'habitatge com per a la seguretat jurídica.
Diverses raons contribueixen al fenomen de l'okupació a Espanya. En primer lloc, la difícil situació econòmica que va afectar el país durant la crisi financera del 2008 va deixar moltes persones sense feina i en situacions precàries.
La manca de recursos econòmics i les dificultats per accedir a un habitatge digne poden portar algunes persones a optar per l'okupació com a últim recurs. Un altre factor és l'existència d'un mercat immobiliari especulatiu, on els preus de l'habitatge s'han disparat en algunes àrees urbanes, deixant moltes persones sense opcions assequibles.
Això crea un entorn propici per a l'okupació, ja que algunes persones veuen en aquesta pràctica una manera d'accedir a un habitatge sense haver d'assumir els costos alts associats amb la compra o el lloguer.
Quines conseqüències té l'auge de l'okupació?
L'okupació té múltiples conseqüències negatives tant per als propietaris com per a la societat en conjunt. En primer lloc, els propietaris s'enfronten a la pèrdua de la seva propietat i sovint a llargs i costosos processos legals per recuperar-la.
Això genera frustració, inseguretat i desconfiança en el sistema de justícia, ja que els propietaris es poden sentir desprotegits i desemparats. A més, l'okupació també pot tenir efectes perjudicials al veïnat i la comunitat i genera un impacte negatiu en la qualitat de vida de les persones que resideixen en aquestes àrees.
La presència d'okupes en un edifici o zona residencial pot provocar un deteriorament de l'entorn, problemes de convivència i una sensació generalitzada d'inseguretat entre els veïns. Però, anem a l'important.
Aleshores què faig si m'okupen la casa?
Tornem després de l'estiu i ens trobem un terrible desenllaç a casa nostra: la llar ha estat okupada. El primer que cal fer és mantenir la calma i temperar els ànims.
És una notícia molt negativa i desesperant, però no s'ha d'actuar amb impulsivitat davant del que entenem com un atac a la nostra intimitat i, de vegades, també a la nostra família.
El pas següent és interposar la denúncia corresponent davant de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i actuar dins dels límits de la legalitat. Per tant, cal evitar entrar en un combat dialèctic o físic amb l'okupa.
La reclamació de l'habitatge es pot fer a través de dos canals: per la via civil o per la penal. En el primer cas, se sol·licita al jutge que es faci efectiu un desnonament. A més, el propietari de l'habitatge també pot demanar danys i perjudicis per la situació causada.
En el cas de la via penal, les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat han d'identificar els okupes prèvia denúncia de la persona o persones a qui han ocupat l'habitatge.
El motiu pel qual cal prendre aquesta via legal i no la justícia per la teva mà és perquè és completament il·legal entrar per la força en un habitatge, fins i tot si és el teu propi.
Aquestes accions poden tenir conseqüències negatives per als propietaris i denunciar-les per delictes d'ocupació de domicili o de coaccions. Qualsevol domicili és inviolable i no es pot forçar l'entrada a un.
Només hi ha una excepció per la qual és possible entrar en un habitatge sense l'autorització del propietari o una ordre judicial. La policia pot entrar quan s'està produint un delicte evident davant dels ulls o s'acaba de cometre.