A Espanya, els pediatres estan alarmats davant del notable i progressiu deteriorament de la cobertura sanitària que es brinda als més petits.
Aquests últims anys, les retallades que ha patit el Sistema Nacional de Salut han estat objecte de crítiques per part del personal sanitari i la població general.
Conscients de la importància de blindar el servei i augmentar la contractació de personal, moltes veus s'han alçat contra un sistema sanitari cada vegada més castigat.
La precarietat laboral, les retallades de plantilla i la manca de personal mèdic en algunes zones del país han esdevingut alguns dels principals problemes.
Aquesta situació no passa desapercebuda per als professionals, que són els primers que s'adonen del col·lapse de l'atenció primària.
Els sanitaris estan esgotats per l'esforç que han fet durant la pandèmia del coronavirus, i avisen que és urgent prendre mesures per a evitar un col·lapse sanitari.
«Aquests últims dos anys hem fet un gran esforç. Hem col·laborat amb les autoritats sanitàries per a continuar atenent els pacients, mantenir cobertures de vacunació i també donar informació rigorosa a les famílies, amb les quals hem fet de pont. Però cal prendre mesures ja per a evitar el col·lapse», va advertir ahir Concepción Sánchez Pina, la presidenta de l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap).
Dura advertència per la manca de pediatres als hospitals d'Espanya: 1.300 llocs de treball
Davant l'augment del volum de feina i la impossibilitat de dedicar tot el temps que necessitarien per pacient, els mateixos sanitaris són els primers que han advertit sobre la manca de personal.
Durant la inauguració del 18è Congrés, l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) ha volgut fer una crida sobre aquesta problemàtica.
Asseguren que hi ha «almenys 595 places d'assistència infantil buides, sense cap professional mèdic (de pediatria o d'una altra especialitat) que vulgui treballar en aquest destí». Una xifra que pujaria als 1.300 si tenim en compte els llocs de pediatria coberts per altres especialistes o metges amb el MIR aprovat que no han fet la residència: els anomenats R0.
El missatge de l'Associació de Pediatria d'Atenció Primària als polítics
L'AEPap ha aprofitat el congrés per a llançar un missatge molt seriós a la població i, en especial, a les autoritats polítiques. Els demanen que no fugin d'estudi i busquin una solució per a pal·liar les constants retallades de les plantilles de pediatria.
«Convidem les comunitats a buscar una solució organitzativa per a pal·liar en els propers anys el dèficit de pediatres a l'atenció primària. Que utilitzin recursos i la imaginació per a poder cobrir aquestes places, que es reuneixin amb els pediatres i els escoltin», ha demanat Sánchez Pina.
Tal com assenyala l'associació, les comunitats autònomes estan configurant els seus plans específics sobre personal i deixen fora els pediatres. Una decisió que avalen a causa de «la caiguda constant de població a l'interval d'edat de 0-14 anys, de gairebé un 20% entre el 2021 i el 2035».
Tot i això, els pediatres adverteixen que aquests càlculs no són realistes i no tenen en compte les jubilacions que s'estan produint.
Segons exposen, en els pròxims cinc anys es jubilarà un de cada quatre especialistes. Si la situació no millora, acabarà sent insostenible i els menors quedaran completament exposats davant d'un sistema sanitari que els dona l'esquena.