Pedro Sánchez ha aclarit que no decretarà l'estat d'alarma en aquests moments, i que aquesta mesura només es tornaria a prendre com a última opció davant un augment totalment descontrolat dels brots de coronavirus que es van multiplicant arreu de l'Estat.
El president del govern espanyol està buscant actualment una solució que permeti confinar els ciutadans als seus domicilis sense haver d'aprovar un nou estat d'alarma per fer front a l'augment massiu de contagis. Amb aquest motiu, va convocar dilluns passat una reunió d'urgència a la Moncloa.
A la reunió hi van acudir la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; el ministre de Sanitat, Salvador Illa; el director del Centre d'Alertes i Emergències Sanitàries (CAES), Fernando Simón; i el cap de gabinet de la Presidència de Govern, Iván Redondo.
L'estat d'alarma, última opció; Primer es revisaran les lleis de Sanitat
El govern de Sánchez ja va afirmar diversos cops, quan encara estava vigent, que l'estat d'alarma era l'única via legal de les autoritats per decretar un confinament tan estricte com el domiciliari, motiu pel qual va demanar prorrogar-lo en diverses vegades.
Les últimes pròrrogues, davant la falta de suports cada vegada més gran, va alertar els partits que no votaven positivament a la pròrroga que Espanya no tenia més eines per limitar la mobilitat, i la decisió del jutjat de Lleida sobre el confinament decretat per la Generalitat al Segrià els està donant la raó.
La jutgessa va al·legar que només el govern espanyol té la capacitat per ordenar un confinament domiciliari i que només ho pot fer sota la legislació de l'estat d'alarma. Ara, l'Executiu busca trobar noves fórmules que permetin aquesta mena de confinaments, molt més definits i selectius, per controlar els brots que es descontrolin en territoris concrets.
La reforma de les lleis sanitàries actuals, vigents des dels anys 80 en alguns casos —Llei General de Sanitat (1986), Llei Orgànica de Mesures Especials en Matèria de Sanitat Pública (1986), Llei de Cohesió i Qualitat de Sistema Nacional de Salut (2003) i Llei General de Salut Pública ( 2011)— no estarà preparada fins d'aquí a un mes en el millor dels casos. No obstant això, José Luis Ábalos, el ministre de Transports, va manifestar dilluns passat que «El govern no eludirà la seva responsabilitat».
Els tècnics del Ministeri de Sanitat es queixen sobre la reforma que la vicepresidenta va anunciar fa dos mesos: «Res se sap per ara d'aquella reforma, Carmen Calvo la va anunciar amb vista a un rebrot a la tardor, però potser la necessitarem bastant abans i no està llesta ni de lluny»
Un nou estat d'alarma seria en territoris concrets
Tot i que el president està treballant per trobar una alternativa a l'estat d'alerta, si no es troba una altra via d'acord amb el marc legal, el govern recorrerà novament a un reial decret d'estat d'alarma selectiu, que afectaria les zones més afectades per la Covid -19.
Cal recordar que la Constitució Espanyola i la Llei dels estats d'alarma, excepció i setge del 1981 contemplen la possibilitat de decretar l'estat d'alarma en tot el territori nacional o només en parts concretes. Així, el govern espanyol podria decretar l'estat d'alarma només a la comarca del Segrià —i d'altres que vegin situacions similars— fins a solucionar la situació sanitària de la regió.
De moment, però, ni la Generalitat té intenció de demanar aquesta mesura al govern espanyol ni l'Executiu de Sánchez creu que sigui necessari prendre-la. El que queda ben clar és que cap dels dos governs vol entrar en una lluita per les competències, però els brots segueixen avançant i, de moment, la Generalitat no pot confinar el Segrià més enllà de la mobilitat perimetral amb comarques properes.