Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Pla curt del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en la reunió amb presidents autonòmics

Pedro Sánchez s'obre a aixecar l'estat d'alarma el 9 de març per aconseguir més suports

El president espanyol acceptaria una duració de quatre mesos, en lloc dels sis que va anunciar en un principi

Pla curt del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en la reunió amb presidents autonòmics
Pedro Sánchez ha proposat aquest dimecres aixecar l'estat d'alarma el 9 de març | ACN

Després d'apostar per un estat d'alarma prolongat durant sis mesos, i vista la clara oposició del Partit Popular a aquesta possibilitat i les reticències dels seus aliats, el president Pedro Sánchez ha cedit aquest dimecres. El cap del govern espanyol ha llançat una proposta d'última hora, per aixecar l'estat d'alarma el dia 9 de març, amb una llargada total de quatre mesos. Ara bé, la decisió final quedaria en mans del Consell Interterritorial de Salut.


Sánchez ha llançat aquesta oferta en la sessió de control del Congrés, en resposta a la pregunta del líder del PP, Pablo Casado, que li ha retret que hagi aprovat un estat d'alarma de sis mesos «que desborda l'estat de dret» espanyol i europeu. Una «cacicada», ha dit, quan el PP proposa un estat d'alarma de dos mesos que «salvaria el Nadal». 


En la seva resposta, Sánchez ha assegurat que el govern espanyol està lluitant «de manera contundent» amb el virus amb les «armes constitucionals» i amb cogovernança amb les comunitats, «oferint-los mesures legals per aconseguir salvar vides»: «Hi ha una oposició que ha optat pel diàleg, i vostès des del principi de la pandèmia estan cometent error rere error». 


El president espanyol ha recordat a Casado que va qualificar l'estat d'alarma de «dictadura constitucional», però ha tornat a allargar la mà al líder del PP.  «D'aquí a 4 mesos, si el Consell de Política Interterritorial estipula que ja no és necessària l'alarma, el govern espanyol revisarà la decisió i aixecarà l'estat d'alarma, i si no, el mantindrà fins al 9 de maig», ha dit Sánchez.

Rufián retreu a Sánchez el «botelló» del govern espanyol en plena pandèmia

Sánchez també ha respost una pregunta del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, que ha recordat que, mentre que la meitat del govern espanyol estava «de botelló» a la festa del diari 'El Español', s'estaven produint desnonaments.


Segons Rufián ascendeixen a més d'11.000 des de gener, i «seran molts més quan acabi l'any». Per això ha demanat que el govern espanyol no porti al Tribunal Constitucional la llei catalana de limitació dels lloguers, i que canviï la llei d'enjudiciament civil perquè «jutges sense ànima deixin de jugar a la ruleta russa amb famílies»: «Sé que els preocupa, els demano que se n'ocupin».


En la seva resposta, Sánchez ha afirmat que el seu govern està treballant en una llei de l'habitatge que resolgui aquest tipus de qüestions, però no ha concretat en quina direcció.

Borràs retreu a Sánchez les detencions a l'entorn de Tsunami Democràtic

Sánchez també ha respost una pregunta de la portaveu de JxCat, Laura Borràs, que li ha retret les detencions de la Guàrdia Civil a l'entorn del Tsunami Democràtic en una nova mostra –ha dit irònicament- de la voluntat de diàleg del govern espanyol. Borràs ha demanat també que els fons europeus es reparteixin de manera «transparent» i tenint en compte els criteris de competitivitat, i no a dit, «perquè quan Espanya assigna a dit, a Catalunya li toca la pitjor part, però quan és per competitivitat, és diferent». «Deixin-se de centralismes i acceptin el repte de ser el més eficient possible». 


El president espanyol ha evitat fer cap mena de referència a la qüestió de les detencions i ha recordat que les comunitats autònomes gestionaran el 50% dels fons del pla de recuperació. Ha assegurat que el seu govern actua des de la «cooperació i la cogovernança» i ha recordat que, dins dels 140.000 milions, hi ha una part de fons estructurals, però també una altra que obeeix a criteris estatals, no territorials, que «té a veure amb projectes transnacionals».