El president del Govern, Pedro Sánchez, ha protagonitzat una setmana molt intensa en la seva agenda. L'esclat de la crisi política i diplomàtica a Ceuta el va obligar, aquest dimarts, a focalitzar la seva atenció en un problema que, per la seva envergadura, va donar mostres de prolongar-se durant dies, tot i que finalment ha acabat frenant-se per part del Marroc. Sánchez es va desplaçar el mateix dimarts a la ciutat autònoma, en un viatge realment sorprenent perquè la diplomàcia acostuma a desaconsellar desplaçaments del líder del govern espanyol a la ciutat autònoma, especialment en temps de conflicte com aquesta setmana.
Una setmana intensa per a Sánchez que culmina amb la presentació d'Espanya 2050
Sánchez va tornar el mateix dimarts de Ceuta, va participar dimecres a la sessió de control al Congrés i va viatjar fins a València per a participar en l'obertura del 43è Congrés d'UGT, sindicat del qual és soci i en el qual va fer un anunci de vital importància: un pla de xoc per acabar amb l'atur juvenil en el qual el govern preveu destinar un total de 1.365 milions d'euros. Però la setmana carregada del president del Govern no ha acabat aquí. Aquest dijous, Pedro Sánchez ha presentat el projecte estratègic Espanya 2050, un pla amb el qual pretén que el país reflexioni i planifiqui els seus reptes de futur immediat després de la pandèmia.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
En la seva compareixença a l'acte de presentació d'Espanya 2050, Sánchez no ha concretat en què consistirà la seva execució, si bé ha deixat molt clares les línies mestres del que significa el pla. D'entrada, ha agraït la compenetració amb la Unió Europea en aquest sentit: «Vull agrair de cor la presència de la Comissió Europea perquè li dona un context que no és aliè al qual està passant a la UE. Mirar a mitjà i llarg termini no és una cosa que només es faci a Espanya, sinó que té ressò en la Comissió Europea». El president del govern espanyol ha defensat que pensar en l'Espanya d'aquí a 30 anys té una vital importància.
«Té sentit parlar de l'Espanya que voldrem en 30 anys? Per a mi té el mateix sentit que l'Espanya de la Transició. Precisament perquè ens preocupa el nostre temps, els pròxims sis anys modernitzarem el nostre país i per això ens preocupa 2050», ha manifestat el president del Govern en la seva compareixença. «Ens ocupa el present, però també hem de preocupar-nos del futur i ens toca fer-ho avui i no demà. Aquest govern, com els que vindran en el futur, tenim ambicions com les de fa 40 anys», ha recalcat.
Un pla de futur a escala teòrica
Sánchez ha emmarcat Espanya 2050 com un primer pla teòric per pensar en l'Espanya del futur. «Necessitem una nova meta, una nova visió ambiciosa, però també realista. Que ens inspiri i cohesioni, que tregui el millor de nosaltres mateixos. La visió del futur ha de ser d'Estat i no de govern, del conjunt de la societat, perquè només així abastirà a tots. Espanya 2050 és el primer exercici col·lectiu: són una sèrie de fonaments teòrics», ha manifestat el líder de l'Executiu. Ara bé, el president ha volgut deixar molt clar que és conscient de la situació de la qual parteix Espanya.
«No serà fàcil», s'ha sincerat. «L'informe parteix d'una visió optimista, però reconeix els desafiaments. El nostre teixit productiu és fràgil. La població té formació inferior. La joventut té dificultat per accedir a ocupació estable i a un habitatge. Hi ha pobresa i desigualtat inadmissibles. Són problemes molt seriosos als quals donar una resposta contundent. Són problemes de fa dècades, agreujats per la pandèmia. Però no hem de renunciar a afrontar-los. Ara és el moment. El món s'està configurant a una velocitat increïble», ha declarat.
Basant-se tot això, doncs, el president del govern central ha deixat clar que Espanya ha de conjurar-se per abordar i superar tots aquests problemes. Així, Sánchez ha esgrimit que la idea d'Espanya 2050 és el primer element per impulsar al país a la transformació, el primer pas és l'arribada dels fons de reconstrucció europeus.