La ment humana és capaç de gestionar una gran quantitat d'informació, però té limitacions. El pensament lateral és un terme que es fa servir habitualment per resoldre de manera creativa qualsevol situació, però pocs ho posen en pràctica. Així que, per millorar la nostra capacitat creativa, hem volgut donar una resposta a qüestions com ara què és el pensament lateral i en què es diferencia de la manera de pensar tradicional.
Què és el pensament lateral?
Necessitem nous mètodes que ens permetin resoldre els problemes, no només una successió d'idees de manera lògica. La base del pensament lateral és trencar els esquemes, literalment, i tenir en compte qualsevol enfocament possible. Això no només ens permet obtenir diferents punts de vista, sinó també exercir i millorar la nostra capacitat creativa.
Per tant, aquesta actitud rebutja frontalment els dogmes. En altres paraules: per anar al punt B no hi ha un únic camí (de l'A a la C), sinó que podem arribar al mateix punt d'altres maneres, si ho mirem tot des d'una altra perspectiva. Aquesta idea sembla molt abstracta, però és possible entendre-ho si ho comparem amb el pensament tradicional i n'exposem alguns exemples.
El concepte va ser creat el 1967 pel psicòleg maltès Edward De Bono al seu llibre ‘El uso del pensamiento lateral’. De Bono també va encunyar el terme ‘pensament vertical’ com el mètode que s'utilitza habitualment per resoldre problemes. Així mateix, va ampliar aquests conceptes en llibres posteriors com ‘Seis sombreros para pensar’ (1985).
El pensament lateral es pot aplicar per a les següents finalitats:
- Obtenir noves idees.
- Solucionar o resoldre problemes.
- Trobar nous mètodes o vies per resoldre problemes.
- Tornar a qüestionar veritats que es consideren inqüestionables.
- Resoldre problemes quotidians, fer-lo servir com una actitud mental.
Diferències entre pensament lateral i vertical
Edward De Bono defineix la diferència entre tots dos pensaments de manera molt clara: «El pensament vertical es basa en la seqüència d'idees; el pensament lateral pot fer salts». Per tenir una idea encara més clara d'aquestes dues maneres de pensar, en desgranem les diferències principals.
El pensament vertical es caracteritza pel següent:
- Per trobar la resposta un problema, cal seguir un sol camí i descartar-ne la resta.
- Sempre avancem cap a la resolució del problema, en una sola adreça.
- Cada pas depèn de l'anterior. Això planteja un problema, i és que cada pas ha de ser el correcte.
- El context és summament important. Els conceptes utilitzats han de ser relacionats amb el problema plantejat.
- Quan s'arriba a la resolució, la validesa de la resposta depèn del camí seguit.
Per contra, el pensament lateral presenta les característiques següents:
- Per trobar la resposta a un problema, s'exploren totes les vies possibles i, si cal, s'obtenen nous punts de vista.
- El que és important és el canvi, és a dir, podem distanciar-nos de la resolució del problema si això implica trobar un mètode més creatiu de resoldre'l.
- Cada pas és independent de l'anterior. L'important és cercar noves vies.
- Utilitza conceptes i símils que no estan relacionats amb el context del problema.
- Quan s'arriba a la resolució, la validesa és independent del camí seguit.
Podem comprendre aquests punts a través de la imatge següent:
Com hem pogut veure, el pensament vertical és sempre el camí més lògic, i per tant, el que sempre hem utilitzat (o ens han ensenyat a les etapes educatives) per trobar una resposta. Tot i això, no és sempre el més encertat. I és que l’aplicació del pensament lateral o creatiu pot ser una via igual d'efectiva i ràpida per a qualsevol problemàtica.
D'altra banda, Edward De Bono assegura que tots dos són complementaris. Això vol dir que, per cercar una nova idea, resoldre un problema o trobar una solució, podem fer servir els dos mètodes. La lògica i la creativitat poden anar de la mà.
Tècniques per al pensament lateral
No estem acostumats a posar en pràctica el pensament lateral. Per això, l'autor proposa una sèrie de tècniques i exercicis per desenvolupar la nostra capacitat creativa.
En lloc de ‘tècniques’, utilitzarem el terme proposat per Edward De Bono: operació provocativa o provocació, abreujada com a ‘Po’. Quan volem trobar una solució, ens basem en experiències prèvies, patrons establerts o mètodes que ens han estat útils. La provocació introdueix pensaments que, a priori, ens poden semblar il·lògics. Aquí alguns exemples:
1. Paraules aleatòries
Consisteix a elaborar una cadena de paraules aleatòries on cada nova paraula està relacionada amb l'anterior. El nostre cervell s’encarregarà d’associar aquesta paraula aleatòria amb el problema que ens ocupa. D’aquesta manera arribarem a trobar una possible via per resoldre el problema. De vegades, un succés casual ens obre els ulls sobre assumptes molt diferents. Eureka!
2. Escapament
Examinar l'objecte involucrat en el problema i eliminar-ne una característica important. Una altra via d'escapament pot ser descartar un raonament que sempre es dona per fet. Per exemple, tots donem per fet que un ratolí d'ordinador s'utilitza amb la mà, però si descartem aquest supòsit, podem trobar una solució creativa perquè un discapacitat visual pugui navegar per Internet.
3. Pedra al camí
Aquesta provocació consisteix a exagerar o distorsionar un aspecte del problema (alguns es refereixen a això com a «entitat de l'entorn»). Això ens obligarà a cercar camins alternatius que ens poden portar a solucions creatives.
4. Inversió
El mètode de la inversió ens obliga a capgirar el nostre problema, anar en direcció contrària per trobar la solució. Posem, per exemple, que volem millorar les vendes d'un producte. Invertim el problema suposant que l'empresa ha de comprar el producte als clients. A partir d’aquí, podem pensar en els motius que portarien a l’empresa a comprar el producte.
5. Analogia
L'analogia o comparació té per objectiu allunyar-se dels estereotips, buscar les similituds entre dos conceptes o idees i veure com ens podem beneficiar d'aquesta comparació. Potser al principi les analogies siguin confuses o no tinguin sentit, però poden portar-nos a solucions molt creatives.
6. Divisió
La darrera tècnica o provocació (‘Po’) que assenyalem consisteix a dividir l'objecte del nostre problema en fraccions o divisions, sense importar que cadascuna d'aquestes parts no tingui sentit per si sola. Quan tornem a recompondre l'objecte del problema, no ho farem de manera convencional, sinó seguint un patró o un model que no hàgim utilitzat anteriorment.
Conclusió
Com hem vist, el pensament lateral ens pot resultar molt útil quan ens enfrontem a un bloqueig mental o quan els mètodes habituals no són útils. Per a De Bono, hi ha tres raons per les quals no podem avançar en el nostre pensament: ens falta informació, hi ha un bloqueig mental o el que és obvi no ens deixa contemplar una opció millor. El model lateral ens pot ajudar gairebé sempre en els dos darrers casos.
Segons el psicòleg, els models educatius han girat sempre al voltant del pensament vertical al voltant de la seqüència lògica i racional d'idees. No obstant això, és important desenvolupar la creativitat des d'edats primerenques. En aquest sentit, De Bono afirma que el procés creatiu del pensament lateral es podria aplicar, aproximadament, des dels 7 anys.