Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Pla general dels clients esmorzant a la terrassa del Bar Ester del Mercat Municipal de Tortosa

Les pensions catalanes, setenes en el rànquing estatal

Els gallecs i extremenys són els que perceben una pensió de jubilació de menor quantia

Pla general dels clients esmorzant a la terrassa del Bar Ester del Mercat Municipal de Tortosa
Els jubilats catalans ocupen la setena posició del rànquing de pensions espanyoles | ACN

Els jubilats bascos i asturians són els que cobren de mitjana una pensió més alta, superior als 1.400 euros mensuals, mentre que els catalans ocupen la setena posició del 'rànquing', amb una pensió mitjana de 1.189,8 euros.

Els gallecs i extremenys són els que perceben una pensió de jubilació de menor quantia, inferior a 1.000 euros al mes, segons dades de la Seguretat Social, amb data 1 de novembre, recollits per Europa Press.

En concret, la pensió mitjana de jubilació més elevada la registra País Basc, amb 1.436,3 euros mensuals, seguit d'Astúries, amb 1.407,9 euros al mes; Madrid (1.366,8 euros); Navarra (1.321,2 euros); Cantàbria (1.245 euros); Aragó (1.223,1 euros) i Catalunya (1.189,8 euros).

Aquestes set comunitats se situen així per sobre de la pensió de jubilació mitjana de tota Espanya, que al novembre va aconseguir els 1.169 euros al mes.

Per sota d'aquesta quantitat, però superant el nivell de 'mileuristes' figuren els jubilats de Castella i Lleó (1.156,2 euros al mes de mitjana); La Rioja (1.117,5 euros mensuals); Canàries (1.087,7 euros); Castella-la Manxa (1.083,9 euros); Balears (1.078,5 euros); Comunitat Valenciana (1.069,6 euros mensuals); Andalusia (1.054,2 euros), i Múrcia (1.039,7 euros al mes).

Tanquen la taula, com a úniques regions amb una pensió mitjana de jubilació inferior a 1.000 euros al mes, les comunitats de Galícia (984,94 euros) i Extremadura (969,58 euros mensuals).

La quantia de la pensió de jubilació depèn de les bases de cotització obtingudes en els anys anteriors a l'abandó del mercat laboral. Enguany es tenen en compte les bases de cotització dels últims 23 anys, encara que en 2021 es consideraran els últims 24 anys i en 2022, els últims 25 anys.

Una vegada sumades les bases de cotització dels últims 23 anys, és a dir, els últims 276 mesos, la xifra resultant ha de dividir-se entre 322, que el resultat de multiplicar els últims 23 anys per 14 pagues, que són les que els pensionistes reben al llarg d'un any.

Amb aquesta operació s'obté la base reguladora de la pensió, sobre la qual es calcularà la quantia final de la pensió en funció d'una sèrie de percentatges associats als anys cotitzats. Per exemple, amb només 15 anys cotitzats (el mínim per a poder accedir a aquesta prestació), la pensió de jubilació equivaldria al 50% de la base reguladora. Per a poder cobrar el 100% de la base reguladora en 2020 es necessiten almenys 36 anys de cotització.

No obstant això, existeixen límits a les quanties mínimes i màximes en la pensió a percebre. En 2020 la pensió no pot superar els 2.683,34 euros mensuals. Per part seva, la quantia mínima dependrà de les circumstàncies personals de cada pensionista (si té cònjuge a càrrec, si té cònjuge, però no a càrrec seu o si és unitat econòmica personal) i de l'edat a la qual accedeix (65 anys i més o menys de 65 anys). Aquestes circumstàncies fan variar la pensió mínima de jubilació des dels 604,4 euros mensuals fins als 843,4 euros al mes.

La base de cotització, que determina la base reguladora de la pensió a percebre, és la remuneració mensual bruta que rep el treballador, incloent-hi les pagues extraordinàries prorratejades. Per tant, com més gran sigui el salari brut, major serà la pensió de jubilació.

Els salaris més alts per comunitat

Si s'observen els salaris per comunitats, s'aprecia una certa correspondència amb les pensions mitjanes percebudes pels seus jubilats, encara que no en tots els casos. En els salaris influeix molt l'estructura productiva, de manera que les regions amb un major pes de la indústria solen presentar sous més alts que les que viuen principalment del sector serveis.

Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), encara que corresponen a 2018, sí que situen a País Basc com la regió amb el salari mig brut anual més elevat (28.470 euros anuals), però no li segueix Astúries, sinó Madrid, amb 27.010 euros a l'any. De fet, Astúries (23.914 euros) se situa en cinquena posició, veient-se superada també per Navarra (26.636 euros) i Catalunya (25.552 euros).

En el cas de les pensions mitjanes de jubilació més baixes, que corresponen a Extremadura i Galícia, sí que s'observa que la primera és la regió amb el menor salari brut mig anual (19.947 euros), però no ocorre el mateix amb Galícia que, amb 22.244 euros a l'any, està per sobre d'altres sis comunitats, sempre tenint en compte que les dades corresponen a l'exercici 2018. Malgrat això, la pensió mitjana de jubilació en aquesta regió no arriba als 1.000 euros.

Si s'atén dades més recents de l'INE, els corresponents a l'Enquesta Trimestral de Cost Laboral del segon trimestre, la situació és semblant: Madrid, País Basc i Navarra són les regions amb major cost salarial per treballador i mes, per sobre dels 2.000 euros, mentre que Astúries i Catalunya se situen en quarta i cinquena posició.

Els costos salarials més baixos es donen a Canàries, Balears i Extremadura, amb entre 1.282 euros i 1.533 euros, respectivament, mentre que Galícia es troba a mitja taula, amb 1.668,8 euros al mes.

A més dels anys cotitzats i del sou percebut, cal tenir en compte que no tots els pensionistes es jubilen en arribar a l'edat legal, sinó que hi ha alguns que, si compleixen una sèrie de requisits, l'anticipen, amb el consegüent coeficient reductor, que minva la quantia de la seva prestació.