Si per alguna cosa serveix tenir molts seguidors a les xarxes socials és per poder conscienciar-los d'alguna cosa important. És el poder que tenen les 'influencers' i Josi Maria, una d'elles, la qual utilitzava per conscienciar els seus seguidors sobre la gravetat dels trastorns alimentaris, com ara l'anorèxia, que ella mateixa patia. La 'influencer' alemanya feia partícips als seus seguidors de la seva dura lluita contra la malaltia. Malauradament, Jose Mari ha mort als seus 24 anys.
La jove, que havia decidit passar unes vacances a les Illes Canàries, perdia la vida a l'avió, arran d'una insuficiència cardíaca, segons informa 'The Sun'. Josi Mari hauria perdut la consciència per problemes circulatoris i hauria quedat estès en els braços de l'amiga amb la qual viatjava.
Josi Mari, amb més de 130.000 seguidors a Instagram, no dubtava a advertir dels greus problemes que comporta una malaltia com la que patia, l'anorèxia, a tots els seus seguidors i seguidores. Pretenia que els joves prenguessin consciència de la gravetat dels trastorns alimentaris.
En el seu perfil d'Instagram es percebia la gravetat de la seva malaltia. En les seves fotos, Josi Maria apareixia sempre amb un cos molt prim i amb cara de poca salut. En una d'elles, que la 'influencer' alemanya va publicar el passat mes de juny, assegurava no estar orgullosa del seu aspecte i explicava per què feia públiques les seves imatges: «No publico aquesta foto perquè estigui orgullosa de la meva aparença. I no, tampoc no ho estic publicant perquè vulgui motivar a altres a què s'assemblin a mi. De fet, la raó per la qual publico aquesta foto és perquè estic en un viatge i vull que m'acompanyeu. Vull compartir els meus pensaments i demostrar que estic lluitant activament contra l'anorèxia».
Tenir molts seguidors a les xarxes comporta rebre molt suport de moltíssimes persones desconegudes, però també moltes crítiques, de vegades molt cruels. De les seves paraules es desprèn que no tothom entenia per què Josi Maria mostrava públicament la seva primor, cosa que ella sabia com justificar: «També vull dir que no hem d'amagar-nos, independentment de les malalties psicològiques tinguem. I vull dir-vos a tots els que dubteu del vostre aspecte que sou meravellosos, que sigueu vosaltres mateixos i no intenteu canviar. Segueix els teus somnis, lluita dur i veuràs les recompenses», continuava escrivint.
La 'influencer' alemanya, a qui la seva mare defineix com un «àngel a la terra», no ha aconseguit sobreviure a la seva malaltia, però la seva lluita i les seves ganes de conscienciar sobre la gravetat dels trastorns alimentaris quedessin molt vius en la ment de molts joves que l'acompanyaven en el que ella anomenava el seu 'viatge'. «T'estimem, t'admirem. Hem vist impotents com has perdut aquesta batalla. Però sempre estaràs amb nosaltres, en el fons dels nostres cors. Simplement inoblidable», escrivia la mare de la jove a les seves xarxes socials. Està clar que Josi Maria deixa una enorme marca en moltes persones.
Els trastorns alimentaris, a l'alça a Espanya després del confinament
Justament el passat 30 de novembre l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) alertava que «probablement» aquest 2020 acabarà amb unes 5.000 demandes d'ajuda per trastorns de la conducta alimentària (TCA), més del doble que les 1.950 rebudes en 2019.
La directora de l'entitat, també psicòloga, Sara Bujalance, afirmava que «la Covid-19 i el confinament estan passant factura a la salut mental». Han augmentat els casos de pacients malalts, però també la gravetat d'aquests casos, a més de disminuir l'edat mitjana en què comença la malaltia. Aquest retrocés de l'edat mitjana fins als 9 o 10 preocupa molt a l'entitat.
«Molts nois i noies, sobretot noies, estan ingressant a les unitats de tractament amb una situació bastant agreujada arran del confinament dels últims mesos», explicava Bujalance. La simptomatologia que s'ha multiplicat passa per la restricció alimentària, les purgues, l'activitat física compulsiva, alteracions de l'estat d'ànim, irritabilitat, depressió, ansietat, pensament suïcida i conflictivitat amb la família, entre d'altres.
«El fet d'estar a casa, sense poder-te moure, i enfrontant-te a un dinar a l'almenys tres vegades al dia, és una situació altament estressant per a una persona que està patint un TCA», ha exposat la psicòloga. L'entitat recordava en aquest sentit que, durant els mesos del primer confinament, de març a juny de 2020, l'augment de les consultes que va rebre va ser encara més alt, ja que va registrar el triple que en el mateix període de 2019.