Els metges ho sospitaven des de fa temps, però ara un estudi l'ha confirmat: la tos seca no és el símptoma més comú en els casos lleus del coronavirus, sinó la pèrdua d'olfacte i gust. El 86% dels contagiats lleus experimenten aquesta sensació, i persisteix durant un temps encara que la majoria d'ells el recupera.
Això canvia el que es pensava en un principi, ja que s'havia establert la tos seca com el gran indicador del coronavirus. I de fet, la pèrdua d'olfacte (anòsmia) i gust (disgèusia) no va ser acceptat com a símptoma comú fins passat un temps.
Al principi els metges no tenien clar la relació entre aquest estrany símptoma i la malaltia causada pel nou coronavirus. Finalment, els científics van descobrir que la Covid-19 afecta les connexions nervioses en les fosses respiratòries que s'encarreguen d'activar els sentits del gust i l'olfacte. A més, van establir la pèrdua d'aquests sentits com un símptoma precoç que ajuda a detectar la infecció abans.
Segons el nou estudi publicat en el Journal of Internal Medicine, vuit de cada deu persones amb símptomes lleus de coronavirus perden l'olfacte i el gust, i el 95% d'elles el recuperen al llarg dels sis mesos posteriors. Altres estudis coincideixen que el normal és recuperar-ho abans de quatre setmanes.
Símptoma poc comú en casos greus
L'estudi en qüestió es basa en l'anàlisi de 2.500 pacients de 18 hospitals europeus. S'ha triat a malalts considerats lleus, aquells en els quals no hi havia evidència de pneumònia o pèrdua d'oxigen, i els que van poder recuperar-se a casa. En la majoria dels casos, l'olfacte va reaparèixer després de 18 o 21 dies, encara que el cas més preocupant és el 5% dels pacients que no va recuperar aquesta funció sis mesos després.
La pèrdua de gust i olfacte es considera un símptoma de detecció precoç del coronavirus perquè ocorre de manera sobtada, sense que hi hagi congestió nasal. Però en canvi, no sol aparèixer en els casos greus, on només entre un 4% i un 7% manifesten pèrdua de gust i olfacte. En els casos més greus, els símptomes van ser tos, febre i dificultat per a respirar.
Es tracta d'un dels estudis més fiables sobre aquesta qüestió, donada l'extensa base de casos analitzats. Això permet confirmar la prevalença més gran de disfunció olfactòria en pacients lleus sobre els moderats o crítics. El símptoma se sol manifestar amb la pèrdua completa de la sensació, encara que també es donen casos en els quals apareix un trastorn del gust i l'olfacte, on es barregen les olors i els sabors.
Clau en la lluita contra la pandèmia
Segons els autors de la recerca, les dades recopilades sobre una gran quantitat de casos analitzats va permetre avaluar la taxa de recuperació subjectiva i objectiva de l'olfacte al cap de dos mesos. D'altra banda, admeten que una de les febleses de l'estudi és «la falta d'examen clínic olfactori o d'imatges a l'inici de la malaltia, per a avaluar l'esquerda olfactòria i el bulb olfactori».
La qual cosa indica que faran falta noves recerques per a continuar avançant en aquest terreny. Una de les incògnites continua sent perquè afecta molt més els malalts lleus que als greus, si la forma de contagi és la mateixa, a través de les vies respiratòries.
En tot cas, els nous descobriments canvien el que es pensava fins ara sobre els símptomes del coronavirus. Això és una cosa molt important de cara a la lluita contra la pandèmia, perquè la principal característica del coronavirus és la seva gran presència en asimptomàtics i símptomes lleus que propaguen la malaltia sense saber que estan contagiats.
L'eficàcia en la lluita contra la propagació del coronavirus implica identificar clarament els símptomes del coronavirus, amb la finalitat de notificar-los a les autoritats sanitàries i posar en marxa el protocol d'aïllament i rastreig.