Febrer és el mes de l'amor, i per això moltes parelles han celebrat Sant Valentí. De fet, ja ho deien Jackie DeShannon o John Lennon a les seves cançons, i ara la ciència sembla que també ho comparteix: potser, el que el món necessita és amor.
A priori pot ser que això no tingui gaire sentit, però un grup d'investigadors ha trobat una troballa força curiosa. Sí, perquè, segons sembla, els nivells de sucre a la sang podrien estar relacionats amb aspectes de la nostra vida en parella.
Així podríem reduir el sucre a la sang, segons la ciència
Embafoses, afectuoses, liberals... hi ha molts tipus de parelles i maneres de demostrar l'amor i l'afecte. Sempre s'ha tendit a associar el romanticisme amb una mica 'dolç', i per descomptat, ara sembla que tot pot agafar sentit.
De fet, un nou estudi així ho ha demostrat. El treball, que ha estat publicat a la revista BMJ Open Diabetes Research & Care, ha constatat que la nostra vida en parella podria ser determinant respecte als nostres nivells glucèmics.
Encara que aparentment aquestes dues variables no tinguin cap relació, els investigadors han observat que les persones que viuen en parella tenen tendència a mantenir nivells de sucre en sang més baixos.
Independentment de la qualitat de la relació, podem deduir que tenir el suport emocional d'algú molt proper podria ser beneficiós per a la nostra salut. De fet, això augmentaria exponencialment en persones de mitjana o avançada edat.
Per arribar a aquesta conclusió, un equip d'investigadors de Luxemburg i Canadà han fet servir dades de biomarcadors de l'English Longitudinal Study of Aging (ELSA). A través seu s'ha obtingut una mostra representativa de la població anglesa de més de 50 anys.
Les dades obtingudes corresponien a un total de 3.335 adults d'entre 50 i 89 anys, dels quals cap no tenia prèviament un diagnòstic de diabetis. D'altra banda, a més de sotmetre els participants a diverses entrevistes durant anys, també es van recollir dades de la vida en parella.
Totes aquestes dades, que van ser recopilades entre els anys 2004 i 2013, s'anaven actualitzant amb el pas del temps, evidentment. A més a més, els investigadors també es van centrar a mesurar el nivell de tensió social i suport, així com altres factors com l'edat, l'ocupació, el tabaquisme o l'activitat física.
Entre tots els enquestats, un 76% afirmava viure amb algú. Aquests resultats van portar els investigadors a plantejar-se diverses hipòtesis, però a mesura que transcorria el temps van descobrir que els canvis i les transicions a la vida de parella podrien augmentar la possibilitat de patir diabetis.
D'aquesta manera, experimentar un divorci o una separació augmentaria el risc de patir canvis als nivells de glucosa. Tot i això, la relació entre ambdues variables no va arribar a marcar diferències massa significatives.
Hàbits per prevenir la diabetis
Les conclusions a les quals va arribar l'equip científic són curioses i interessants. De fet, van descobrir que les relacions matrimonials estaven inversament relacionades amb els nivells de glucosa dels participants.
Ara bé, malgrat que aquest tipus de relació pot presentar un efecte protector davant de la diabetis, hem de tenir present que l'adopció d'hàbits saludables continua sent la millor arma de prevenció.
Per exemple, si presentem un índex de massa corporal (IMC) superior, el més recomanable seria baixar de pes. I és que hem comprovat que mantenir un pes saludable redueix significativament el risc de patir diabetis.
Així mateix, l'activitat física i l'alimentació equilibrada també és important, ja que moure'ns de forma activa i consumir aliments com verdures, fruites o llegums ens pot ajudar a prevenir aquesta malaltia.
I per últim, però no menys important, hem de ser conscients d'eliminar de la nostra dieta aquells aliments que continguin greixos poc saludables i/o alts nivells de sucre. Com pots observar, està a la nostra mà optar per fer aquests canvis.