L'activitat de pesca que es duu a terme a la costa de Barcelona s'està tornant cada vegada més complicada, i tot a causa dels problemes que està portant la gran quantitat de brossa que s'hi acumula. Segons un estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), el 37.5% del que els pescadors arriben a recollir en tres milles davant la costa barcelonina és brossa.
Aquestes dades han tret a la llum el fet que els pescadors de la zona metropolitana poden treure molt menys benefici que els de les zones rurals. Mentre que un pescador a Barcelona només recull un 21,2% com a producte apte per a la comercialització quan llença les seves xarxes al mar, un altre company que realitza la seva tasca en una zona rural augmenta la seva bona pesca fins a un 61,5% de producte comercialitzable.
La resta de productes que no corresponen a brossa ni a peixos comercialitzables són altres elements marins, però que no poden vendre's, és a dir, es descarten. «En les primeres mostres vam començar a notar que en les xarxes entrava molta brossa, així que vam decidir classificar tant el tipus i la quantitat de deixalles que es trobaven i relacionar-ho amb el total de què entrava dintre de cada captura», explicava Elena Marco-Herrero a 'Crónica Global', una de les investigadores de l'ICM que ha realitzat l'estudi.
Estudi a través de les muscleres de Sant Carles de la Ràpita i Vilanova i la Geltrú
Per a dur a terme la investigació, han realitzat una comparació de la quantitat de deixalles que es recollien en cada pesca, però per això han volgut buscar dos casos en els quals s'utilitzés la mateixa tècnica i en les mateixes condicions. Ha estat així com han arribat fins a les muscleres de Sant Carles de la Ràpita i Vilanova i la Geltrú. Els marisquers utilitzen la mateixa tècnica de pesca: un rasclet de cadenes, un procediment que és molt artesanal. A més, tenien un dels casos que es tractava d'una ciutat a prop de l'àrea metropolitana, i una altra de caràcter més rural.
Aquest estudi és el primer que quantifica els residus humans que es troben en marisqueries, les quals oscil·len entre els 30 i 70 metres. Els mateixos investigadors asseguren que és una franja poc estudiada: «Quan es fan estudis sobre la brossa marina, s'utilitzen altres tipus de pesca: d'arrossegament, que treballen en una zona amb major profunditat», assegura Marco-Herrero.
Un altre fet que han observat és que totes les zones que ja s'havien estudiat estan incloses com a llocs d'interès comunitari (LIC) i pertanyen a la Xarxa Natura 2000, la xarxa d'àrees de conservació de la biodiversitat de la Unió Europea.
Gairebé 400kg/km2 al Garraf contra menys de 60kg/km2 al Delta de l'Ebre
A l'àrea de Vilanova i la Geltrú, una zona molt poblada i amb rutes marítimes molt transitades, van poder observar que la densitat de brossa està entre 198 i 393 quilograms per cada quilòmetre quadrat. En canvi, al Delta de l'Ebre, aquesta xifra disminueix fins a arribar a estar entre els 34 i 56 quilograms per quilòmetre quadrat.
A més, el que van veure molt clar va ser que el residu més comú que es trobava al fons del mar es tractava d'escòria —residu de carbó cremat que es llençava al mar dels vaixells de vapor—. Tot i això, han trobat deixalles de tots tipus: des de roba, plàstics, restes de mobles, piles i bateries, fins a joguines.