L'anunci de Pfizer i BioNTech sobre la vacuna: en demanen l'autorització ja

Són les segones en sol·licitar el permís, després de Moderna

Imatge d'un vial de vacuna contra la Covid-19 amb una bandera d'Europa com a fons
Es preveu que Espanya rebrà uns 140 milions de dosis de vacunes contra la Covid-19 | Europa Press

Les farmacèutiques Pfizer i BioNTech han demanat aquest dimarts l'autorització a l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) per comercialitzar la seva vacuna a la Unió Europea.

Segons han explicat les farmacèutiques en un comunicat, els resultats presentats demostren que la vacuna té un 95% d'eficàcia i que no s'ha detectat, per al moment, «cap problema de seguretat». Així, Pfizer i BioNTech es converteixen en les segones en sol·licitar el permís a l'EMA per una vacuna contra la Covid-19, després que Moderna presentés dilluns la seva petició. «Estem preparats per enviar les dosis de la vacuna tan bon punt les potencials autoritzacions ens ho permetin», ha assegurat el conseller delegat de Pfizer Albert Bourla.

Per la seva banda, l'EMA ha assegurat que donarà la seva opinió sobre la vacuna de Pfizer-BioNTech com a màxim el 29 de desembre i sobre la de Moderna el 12 de gener. Si bé totes dues han presentat la petició d'autorització condicional gairebé al mateix temps, l'EMA preveu acabar l'examen a la vacuna de Pfizer-BionTech abans de finals d'any, mentre el de Moderna no estaria llest fins meitats de gener. «Aquests terminis es basen en les dades avaluades fins ara en la revisió continuada i poden estar subjectes a canvis a mesura que avanci l'avaluació», ha explicat l'EMA en un comunicat. Així, els científics de l'EMA treballaran en l'avaluació durant Nadal.

Les tres vacunes capdavanteres, a les portes d'un examen crucial a l'EMA

Hi ha una altra aliança que, juntament amb les dues anteriors, lideren la cursa per trobar una vacuna contra la Covid-19. Es tracta d'AstraZeneca-Oxford, i les tres es troben a les portes d'un examen vital a la Unió Europea.

Ara mateix sembla que tots els ulls estan posats en l'Agència Europea del Medicament, l'encarregada d'aprovar el permís i que ja ha rebut la petició d'autorització de Moderna, la primera a fer el pas, i de Pfizer -BioNTech. «L'agència està fent grans esforços escurçar la revisió, però no vol dir que els estàndards siguin més baixos», diu Rita Banzi, investigadora de polítiques reguladores a l'Institut de Recerca Farmacològica Mario Negri a l'ACN. Tanmateix, veu amb preocupació el temps d'observació dels assajos i recorda que la seguretat ha de ser «la prioritat principal», malgrat la urgència sanitària.

Banzi s'ha mostrat una mica escèptica davant els resultats anunciats per Pfizer-BionTech, Moderna i Oxford-AstraZenecaa perquè no s'han fet públics. «Hem de tenir accés a les dades abans de discutir els pros i contres d'aquestes vacunes», reclama la investigadora a l'hora que recorda la importància de la transparència dels estudis, ja que tant a la Unió Europea com als Estats Units s'han invertit importants fons públics en el seu desenvolupament.

Pfizer-BionTech va ser la primera a anunciar en un comunicat de premsa l'efectivitat de la seva vacuna, d'un 90% segons dades preliminars, a principis de novembre. Per la seva banda, Moderna va anunciar al cap de pocs dies una efectivitat del 94,5% i poc després, a finals de novembre, Oxford i AstraZeneca van comunicar uns resultats preliminars que apuntaven a una efectivitat del 90%. Tanmateix, un possible error en les dosis durant els assajos ha generat incertesa sobre els resultats.

«És una decisió empresarial», assegura Banzi, que critica aquest tipus d'anunci, si bé pensa que és «inevitable» en «un dels mercats més lucratius del món» com és el farmacèutic. «El que és important és que els reguladors no estiguin influenciats per aquestes forces externes» defensa Banzi.


Comentaris

envia el comentari