En Pierre és un avi belga de 72 anys que va arribar de rebot a Catalunya el passat 21 de juliol quan en realitat el seu destí era Astúries. Sorprenentment, és la segona història similar que passa a Catalunya en els últims dies, després que un home anglès també acabés aquí quan volia visitar el seu fill al País Valencià.
Segons ha recollit 'El Periódico', el Pierre viu en un geriàtric de la població de Charleroi, a Bèlgica, i un bon dia va decidir marxar per tornar a Gijón, a Astúries, on viu la seva germana. Les seves cuidadores van decidir aprovar aquest moviment malgrat que l'home no està en un bon moment de salut: ha patit dos ictus, és diabètic i es desorienta amb facilitat.
Les seves ganes de visitar la seva germana, però, van fer la resta i en Pierre va pujar en un avió el passat 21 de juliol que va aterrar a Girona per un error de l'agència de viatges que havia contractat per organitzar-li el viatge. L'home ni tan sols va adonar-se que era a Girona, on va estar sol durant 36 hores.
Una parella d'agents dels Mossos d'Esquadra el va trobar el 23 de juliol a Salt, a tocar de Girona, i el van traslladar a l'hospital de Santa Caterina per determinar el seu estat de salut. Un agent de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) va saber sobre el cas i va trucar l'hospital per preguntar com estava, però des del centre mèdic li van dir que en Pierre havia agafat l'alta voluntària i que havia marxat, però no sabien on.
L'Albert, el citat agent, ha explicat a 'El Periódico' que va quedar-se «preocupat» i va penjar un requeriment al sistema per si un altre agent se'l trobava i que l'avisessin. Unes hores després, ja el dia 24 de juliol, una patrulla de la Policia Local de Girona el va trobar i va posar-se en contacte amb l'Albert, que va anar a buscar-lo i el va portar a la comissaria de Salt.
En Pierre estava convençut que era a Gijón
«Estava perdut, brut i feia molta pudor. Tot el que explicava és que era allà per reunir-se amb la seva germana», explica l'Albert, qui va posar-se en contacte amb una treballadora del centre social La Sopa per buscar ajuda per al pobre home. L'agent no entén com en Pierre podia haver viatjat sol des de Bèlgica en el seu estat, i en recuperar les imatges de seguretat de l'aeroport van adonar-se que l'home havia estat deambulant per les instal·lacions, desorientat, unes quantes hores més.
Davant la impossibilitat d'ajudar en Pierre, l'Albert va posar-se en contacte amb el consolat belga, però les autoritats li van dir que si ell no demanava expressament ser repatriat, no podien fer res. L'home, en canvi, no volia marxar, el que volia era veure la seva germana, així que l'Albert i la Rosa, treballadora de La Sopa, van proposar-se trobar la seva família.
La situació va empitjorar quan van veure que a les dades d'empadronament de Catalunya no hi figurava cap persona amb les dades que en Pierre havia proporcionat. Així que, en un últim i desesperat intent de trobar-la, van buscar-la a través de Facebook. En aquesta xarxa social hi van trobar algú que tenia el mateix nom que la germana d'en Pierre, així que van provar sort.
Efectivament, la dona va acabar responent, tres dies després, que ella era la germana d'en Pierre, però no era precisament a Girona, sinó uns quants centenars de quilòmetres més a l'oest, a Gijón.
En Pierre no duia cap document personal a sobre, més enllà del DNI belga. Ni targetes de crèdit, ni diners, ni maletes. I seguia convençut que era a Gijón i que la seva germana l'aniria a recollir. La Rosa va aconseguir trobar les dades del geriàtric on vivia en Pierre, des d'on li van enviar l'historial mèdic. Llavors van descobrir que l'home era diabètic i que feia molts dies que no es prenia la seva medicació.
A més, també van descobrir que la relació d'en Pierre amb la seva germana no era precisament bona. Ell havia estat vivint a Gijón fins fa dos anys, quan va marxar a Bèlgica sense explicacions, i des de llavors no havia mantingut cap contacte amb ella.
Va ser el 3 d'agost, gairebé 15 dies després de la seva arribada a Girona, quan el Pierre va agafar un avió en direcció a Gijón, amb un bitllet que havia pagat de la seva butxaca el centre La Sopa. Quan va arribar a Gijón, però, la seva germana no el va anar a recollir, però no va avisar fins a l'endemà al centre.
L'Albert va tornar a entrar en acció per posar-se en contacte amb l'aeroport d'Astúries, però allà ningú en sabia res d'en Pierre. Va decidir trucar els taxistes de la zona, i un d'ells, en Sabino, un ex guàrdia civil, sí que l'havia vist demanant foc als conductors el dia abans. Després d'hores deambulant per l'aeroport, una ambulància va traslladar en Pierre a l'Hospital Universitari de San Agustín d'Avilés, però, de nou, l'home havia demanat l'alta voluntària i ja havia marxat.
La Policia Local d'Avilés va trobar en Pierre dos dies després, el 5 d'agost, i el van identificar gràcies a una foto que l'Albert els havia enviat. Per fi, la germana d'en Pierre va reunir-se amb ell i la història es va donar per acabada. Des de llavors, ni l'Albert ni la Rosa han tornat a tenir notícies d'en Pierre.