Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

L'augment de la demanda deixa Reus sense pisos de lloguer

L'oferta actual no pot satisfer la quantitat de reusencs que en busquen | Les immobiliàries apunten que falten promocions d'immobles a la ciutat

Els cartells de lloguer són testimonials a la ciutat de Reus
Els cartells de lloguer són testimonials a la ciutat de Reus | Jordi Olària

 

«Ara mateix no tenim res» és la resposta més habitual a les immobiliàries de Reus si es demana per pisos de lloguer. El mercat està pràcticament aturat, i l'oferta actual no serveix per satisfer ni una petita part de la demanda que hi ha. Gent jove, sola o en parella, que busca pisos d'entre 300 i 450 euros amb dues o tres habitacions han de marxar, sovint, amb la cua entre les cames després de parlar amb un agent de la propietat immobiliària.

Aquests professionals, alhora, es troben lligats de peus i mans i a l'espera que s'incorporin nous pisos al mercat o que canviïn les circumstàncies i, amb elles, el perfil d'habitatge que busquen els clients. El cas és que, avui en dia, la rotació que sol haver-hi en un mercat com el del lloguer s'ha aturat, i els inquilins no abandonen els habitatges pel mateix motiu, perquè no hi ha oferta.

La falta d'oferta fa que les immobiliàries només puguin oferir pisos en venda
La falta d'oferta fa que les immobiliàries només puguin oferir pisos en venda | Jordi Olària

 

El repunt de la situació econòmica ha col·lapsat el mercat

Un dels motius de la saturació del mercat és la millora —per tèbia que sigui— de la situació de l'economia domèstica. Juan Manuel Cuartero i Fran Soler, API de Serveis Immobiliaris Fortuny, expliquen que els darrers dos anys han tornat a buscar pis totes aquelles persones que no ho havien pogut fer fins ara, com la gent jove que no es podia emancipar.

A més, durant els darrers deu anys no s'ha construït pràcticament cap promoció d'habitatges, i encara que se n'hagi pogut acabar alguna, no ha estat suficient per satisfer aquest increment sobtat de demanda. A les seves oficines hi entren vuit o deu persones cada dia preguntant si hi ha oferta. Afirmen que si els arribessin de cop 50 pisos, els podrien tenir llogats en una setmana.

Els cartells de lloguer que pengen als balcons de Reus solen durar-hi pocs dies
Els cartells de lloguer que pengen als balcons de Reus solen durar-hi pocs dies | Jordi Olària

 

Bancs i administracions no ajuden a millorar la situació

La situació podria ser molt diferent, apunten des d'algunes immobiliàries, si bancs i administracions hi posessin de la seva part. Les entitats bancàries no faciliten, asseguren alguns API, la concessió d'hipoteques, i acaben forçant part de la demanda d'habitatge cap al lloguer. Pel que fa a les administracions, i tal com TarragonaDigital  va posar de manifest fa una setmana, els ajuts a l'emancipació del jovent són pràcticament inexistents.

Tot plegat, però, fa que qui busca un pis hagi de recórrer a un mateix perfil d'habitatge, amb un límit de cost mensual i, per tant, també de condicions com el nombre d'habitacions, la zona o l'antiguitat. El nivell adquisitiu dels salaris de l'àrea metropolitana de Tarragona, afegeixen alguns API, tampoc permet pensar en un canvi d'aquesta situació a curt termini.

Imatge del bloc de pisos de protecció oficial.
Imatge del bloc de pisos de protecció oficial. | ReusDiari.cat

 

La implicació que haurien de tenir les administracions

Des de Serveis Immobiliaris Fortuny també apunten que hi ha una part del parc d'habitatge de Reus que està tancat. Es tracta, per una part, de pisos de bancs o fons d'inversió que no es fan entrar al mercat. La Generalitat, apunten, potser hauria de pressionar més aquests grans tenidors perquè ofereixi els pisos per a llogar.

La franja més baixa, econòmicament, de la demanda, la que busca pisos de 300 euros mensuals de lloguer, també podria veure's reduïda si hi hagués més oferta d'habitatge social, ja fos a través d'aquests pisos buits o de promocions directament públiques, un capítol que, a Reus mateix, està tancat. El plenari municipal, de fet, va aprovar fa tot just un mes estudiar com ampliar l'oferta d'habitatge públic de la ciutat.

Cartells de lloguer de pisos en una imatge d'arxiu
Cartells de lloguer de pisos en una imatge d'arxiu | Miguel Cabrerizo

 

Les ocupacions poden frenar l'oferta de lloguer

Per últim, recorden,  la situació de les ocupacions d'immobles tampoc ho posa fàcil. Expliquen que, pel que coneixen a través de propietaris d'habitatges, les lleis garantistes que protegeixen els ocupes en segons quines situacions també poden fer que hi hagi propietaris que premin el fre si s'estan plantejant llogar un domicili. Una de les zones que més s'ha queixat de la situació és el barri del Carme de Reus.

En la mateixa línia, mantenen, es podria incentivar fiscalment oferir en lloguer pisos ara mateix tancats. Amb tot, sentencien, la situació que es viu a Reus també la pateixen altres ciutats. Des de municipis més grans, on la inflació dels preus és més notable, com Barcelona o Madrid, fins a ciutats amb menys població, com Bilbao Saragossa o València, però també municipis pròxims com Tarragona.

A més de totes les possibles línies d'actuació en aquest sentit, cal no oblidar, asseguren, que a Reus falten pisos de nova construcció. De nou, una de les zones on això pot canviar és al barri del Carme, on l'Ajuntament ja explora com aixecar-hi nous blocs de pisos encara que sigui cedint-ho a promotors privats. L'envelliment dels edificis de la zona i la falta de manteniment per part dels seus propietaris ha fet que situació s'agreugi segons ha registrat l'associació veïnal.

Els locals comercials viuen una dinàmica inversa a la dels pisos
Els locals comercials viuen una dinàmica inversa a la dels pisos | Jordi Olària

 

Els locals comercials, l'altre cantó de la balança

Si els pisos de lloguer pràcticament han desaparegut de les ofertes immobiliàries, amb els locals comercials es produeix la situació contrària. «N'hi ha tants com vulguis», expliquen als Serveis Immobiliaris Fortuny. «La gent encara no s'atreveix o no pot arriscar-se a engegar un negoci», explica l'API Juan Manuel Cuartero; «fa uns anys era impossible veure locals buits al centre, i ara...» reflexiona l'API Fran Soler.

En aquesta segona qüestió probablement hi té una incidència especial la situació del comerç local i tradicional, que segueix veient com tanquen negocis 'dels de tota la vida'. Si bé és cert que les franquícies podrien ocupar-los, encara no han proliferat els particulars que decideixin apostar per l'obertura de nous negocis.