Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Albert Boronat (gerent de Redessa) i Teresa Pallarès (regidora d'Economia i Coneixement), darrere d'un faristol de Redessa durant una roda de premsa

Redessa consolida els programes per impulsar i adaptar empreses com a mesura contra la crisi

S'han confirmat els projectes que s'impulsaran amb els primers 90.000 euros dels 830.000 que es van anunciar dins del Pla de Reactivació

Redessa ha presentat, aquest dimecres, un nou pla estratègic «per veure com ens posicionem després d'aquest estat de pandèmia» segons l'ha definit Teresa Pallarès, regidora d'Economia i Coneixement i d'Habitatge de l'Ajuntament de Reus. Es divideix en vuit eixos generals, però també ha servit per confirmar algun projecte concret que vol servir per impulsar la innovació.

Un exemple és la incubadora TIC Sensor, un programa engegat l'any passat amb 30.000 euros de pressupost. Va recollir trenta projectes dels quals se'n van seleccionar quinze. Amb nou mesos de formació, informació i assessorament, l'objectiu era que aquestes quinze idees es convertissin en empreses en funcionament.

La segona edició d'aquesta incubadora duplicarà el pressupost, arribant als 60.000 euros. Pallarès ha afirmat, de fet, que des de l'empresa municipal Redessa es plantegen convertir-ho en un programa estable que es convoqui cada any. Del que es desconeix el recorregut és d'Innolab, que tindrà 30.000 euros de pressupost, un altre projecte que es finançarà a través del Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus.

Segons ha explicat la regidora, Innolab ha de servir perquè empreses ja existents «puguin desenvolupar noves estratègies i mètodes que fomentin aquesta innovació, que tinguin un espai en el qual puguin trobar aquests elements d'innovació que la seva pròpia empresa necessita, que el seu propi producte necessita per ser competitiu».

Aquests 90.000 euros en total els aportarà Redessa del seu pressupost ordinari, però no seran els únics que es destinaran a iniciatives d'aquest àmbit. Segons es va presentar per part del govern, hi ha prevista una partida de 820.000 euros per l'àmbit de Redessa. Pallarès no n'ha volgut desvelar el destí, i s'ha limitat a afirmar que s'estan treballant diferents projectes, «i n'hi ha algun de molt potent».

Vuit eixos perquè Redessa i empreses superin la pandèmia

La incubadora empresarial o el laboratori d'innovació son dues de les actuacions que Redessa engegarà per impulsar la sortida de la crisi de les empreses del sector, i especialment del Tecnoparc. L'empresa municipal ha elaborat un pla d'actuació que es divideix en vuit punts, el primer del qual és la innovació.

El segon és el del creixement del «parc tecnològic», centrant-se evidentment en empreses de sectors tecnològics, però també del món de la nutrició. En el capítol tecnològic es compta amb la implantació del 5G a través de la instal·lació d'una antena d'aquesta tecnologia al polígon industrial de Reus.

Un procés que ha quedat aturat pel canvi de govern a la Generalitat, però que Pallarès confia que es reactivi quan el govern hagi tornat a engegar la maquinària administrativa. Pel que fa a la banda de la nutrició, l'objectiu és potenciar les sinergies dins del sector agroalimentari. Pallarès ha recordat que, només al Camp de Tarragona, implica 70 empreses, 1.800 milions de facturació anual i més de 4.000 treballadors.

El tercer eix és el de promoure el creixement de les empreses que ja estan instal·lades al Tecnoparc. Es tracta d'una línia que ja s'havia apuntat anteriorment. De fet, en el cas dels negocis que s'allotgen a l'edifici Tecnoparc mateix, s'havia apuntat que necessitaven espai per poder créixer.

Tot i que es va anunciar, durant el mandat anterior, la voluntat de construir un nou edifici per oferir noves instal·lacions a les empreses, el Cepid 2, actualment el projecte ha quedat aturat, i la regidora no s'hi ha volgut referir. El quart eix en el qual Redessa posarà èmfasi son els esdeveniments a mida.

Anirà relacionat amb el cinquè, l'aposta pel sector de les fires. Pallarès reafirma que «es deia que eren models caducats, que avui en dia no funciona, però creiem que el que hem de fer és avançar en un nou model de fires, amb propostes agosarades de canvi, innovadores».

En sisè lloc es vol facilitar l'aterratge de noves empreses a través del coneixement de l'entorn i d'ajudar-les a trobar, per exemple, habitatge per als seus treballadors. Precisament la creació d'habitatge és el setè punt, relacionat amb el vuitè, l'explotació dels solars municipals.

Fins ara s'havia parlat de donar sortida als solars de Redessa i de l'Ajuntament cedint-los a promotors privats perquè hi aixequin pisos. En contrapartida, aquests pisos serien gestionats directament per la borsa municipal de lloguer o, en cas d'obrir-se al mercat ordinari, ho farien amb els criteris marcats pel consistori.

Un exemple, fins ara, d'aquest model, era el de l'antiga Hispània, a la riera d'Aragó. Les consultes prèvies amb el món privat, però, han fet canviar de parer l'Ajuntament, que juntament amb Redessa i Reus Mobilitat i Serveis ho impulsaran de manera directa. Ara aquesta filosofia es vol implantar, també, per trobar a aquests solars usos enfocats al món empresarial.